Dr. Sheldon Lee Glashow
Sheldon Glashow, premi Nobel de Física i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va obrir el passat 21 d’abril la primera Jornada sobre Creativitat i Innovació, organitzada per la RAED, la Fundació Ramón Areces, el Fòrum d’Empreses Innovadores i la Fundació General del Consell Superior d’Investigacions Científiques sota el títol “Conversaciones en torno a las tecnologías cuánticas”. Glashow va presentar la ponència “De la serendipia a la creatividad”, en què va abordar els descobriments marcats tant per l’estudi com per l’atzar, en què la creativitat va resultar fonamental per trobar les seves claus.
A la jornada també van participar José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED, que va ser l’encarregat de presentar el Nobel; Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic de número de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i acadèmic d’honor de la RAED, que va participar a la taula rodona sobre tecnologies disruptives, que va portar per títol “Presente y futuro de la tecnología cuántica”, i Sònia Fernández Vidal, reconeguda divulgadora científica i acadèmica de número de la RAED, que va protagonitzar la xerrada “Verdades provisionales”.
El Nobel va exposar des del descobriment accidental de la radioactivitat per part d’Henri Becquerel, a qui un dia ennuvolat i l’ús fortuït de sals d’urani en un experiment li va permetre no poder demostrar la hipòtesi en què treballava i, de passada, obrir els ulls a una nova realitat, al de la penicil·lina, descoberta per Alexander Fleming també per casualitat, la radiació infraroja i la ultraviolada, descoberta per William Herschel el 1800, quan estava estudiant la llum solar dispersada per un prisma i va col·locar termòmetres a cada color de la llum i altres de control. Un termòmetre que va estar més enllà de la part vermella de l’espectre i que va registrar una temperatura alta i així va descobrir, per casualitat, una forma de llum fora de l’espectre visible: la radiació infraroja. També va explicar que van ser descobriments accidentals els Raigs X, quan Wilhelm Conrad Röntgen treballava en uns experiments amb els raigs catòdics i, per atzar, va observar com una làmina de cartó impregnada en cianur mostrava fluorescència. Röntgen ho va difondre entre la comunitat científica i va cridar al seu descobriment Raigs X perquè no sabia molt bé el seu origen.
En àmbits quotidians, l’acadèmic honorari va explicar com el descobriment de la sacarina per part del químic Constantin Falhberg també va ser fruit de l’atzar. L’investigador es va oblidar de rentar-se les mans després d’un experiment i en emportar-se els dits a la boca va sentir un sabor dolç extraordinari. En el cas de Michael Sueda, la casualitat va fer que deixés un cigar que estava fumant damunt d’una taula de laboratori on treballava buscant un antifebril i en tornar a fumar-lo va sentir un extraordinari gust dolç, el ciclamat. Accidentals van ser també el descobriment de la Viagra el 1992, durant unes proves efectuades amb un fàrmac contra l’angina de pit. L’LSD, descobert per un químic suís Albert Hofmann, va aparèixer quan intentava purificar els compostos produïts pel cornivell de sègol per evitar les hemorràgies que es produeixen després del part.
Glashow va explicar també com elements com els petits tacs de notes amb adhesiu, el velcro, el niló, la goma d’esborrar, la vaselina, les patates xips, els sandvitxos, la cel·lofana o els cucurutxos de gelat són també fruit de la casualitat. Per contra, el desenvolupament de l’energia nuclear que, ajudat per la casualitat, va aconseguir el físic italià Rico Fermi, bé podrien haver-se produït a l’Alemanya nazi el 1939, cosa que podria haver suposat una catàstrofe de dimensions incalculables, com va assenyalar el Nobel.
Aquestes jornades pretenen obrir una reflexió sobre els diferents reptes que es plantegen en la innovació respecte a una de les tecnologies emergents més disruptives actualment, com la tecnologia quàntica. La primera edició ha coincidit amb el Dia Mundial de la Creativitat i la Innovació designat per les Nacions Unides amb el propòsit de sensibilitzar sobre el paper fonamental que tenen tots dos aspectes en el desenvolupament i progrés de les societats. “El terme creativitat abasta des de l’expressió artística fins a la resolució de problemes en un context socioeconòmic, i el d’innovació, per la seva banda, fa referència al que constitueix una eina essencial per al creixement econòmic de les nacions. La promoció de tots dos, creativitat i innovació, és clau per propulsar el creixement econòmic i la generació d’ocupació, així com per afrontar alguns dels desafiaments més urgents del present, com són l’erradicació de la fam i la pobresa. L’Assemblea General de les Nacions Unides convida els seus estats membre a celebrar aquest dia mitjançant accions dirigides a crear una consciència més gran de la importància de fomentar la creativitat i la innovació per aconseguir la consecució d’un futur sostenible”, assenyala l’organització de l’esdeveniment.
El Dia Mundial de la Creativitat i la Innovació ret homenatge, a més, a Leonardo Da Vinci, un dels més grans innovadors de la història de la humanitat i de les ments més creatives de tots els temps. Leonardo va néixer l’abril del 1452 i durant tota la seva vida, dedicada a l’aprenentatge i l’experimentació constant, va desplegar una activitat incessant en l’àmbit de la pintura, l’escultura i l’arquitectura, que va complementar amb els seus treballs com a urbanista, inventor, anatomista, botànic, músic, poeta, filòsof i escriptor.
