Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va ser un dels ponents que el passat 5 de febrer van participar en la sessió “DANA y daños en Valencia. Renaturalización y ciencia hidráulica”, celebrada per la Secció d’Enginyeria de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya a la Biblioteca Històrica Marquès de Valdecilla de la Universitat Complutense de Madrid. L’expert, acadèmic d’aquesta Reial Corporació, va participar en l’acte al costat de l’exministre d’Agricultura i adjunt a la Presidència Jaime Lamo de Espinosa, també membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors, i Miguel Ángel Carrillo, president del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports d’Espanya.
“Als primers anys 70 del segle passat, com a enginyers de camins experts en hidràulica, gaudíem del model reduït de la solució sud de València, obra concebuda després de les terribles riuades del 53. Es van fer altres models al Tajo a l’altura d’Aranjuez i al Llobregat. En aquell moment, a més, es va produir un altre episodi d’intenses pluges que va deixar un centenar de morts a les províncies de Múrcia i Granada. Han passat més de 50 anys i no es pot dir que hàgim millorat, per la qual cosa insto a futures generacions que es preparin millor, perquè tot apunta que els futurs episodis seran més freqüents i més intensos”, va iniciar González de Posada la seva dissertació.
Per a l’expert, resulta fonamental que el rigor científic sigui el que marqui el camí en les polítiques hidràuliques cada cop més necessàries i peremptòries a les conques mediterrànies. “Si això era ja urgent, després del canvi de govern dels Estats Units i el seu conegut negacionisme sobre la crisi climàtica és encara més important. Aquest és el repte de més transcendència, i no és ideològic, sinó científic”, va afegir. En aquest sentit, va apel·lar a la societat civil davant els poders públics i els continus canvis polítics i a què les confederacions hidrogràfiques siguin dirigides per personal qualificat tècnicament en lloc de per càrrecs polítics.
L’acadèmic d’honor de la RAED va demanar també que es desvinculi d’una vegada la política d’obres hidràuliques amb el franquisme, que les administracions locals es dotin de plans d’intervenció davant crisis naturals com l’última DANA i deixin en mans dels experts la recerca de solucions des de la ciència. Així mateix va instar la ciutadania a mantenir un esperit crític, a conèixer i respectar la natura des del seny i l’ecologisme.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote.
