Durant la jornada, els participants van abordar les causes, l’impacte i respostes que s’han d’oferir davant els futurs episodis de DANA com l’esdevingut a València el passat mes d’octubre des d’una perspectiva científica i de gestió, promovent una reflexió interdisciplinària sobre aquests fenòmens meteorològics extrems. Els tres experts van coincidir que resulta fonamental que el rigor científic sigui el que marqui el camí en les polítiques hidràuliques cada cop més necessàries i urgents a les conques mediterrànies, ja que les previsions apunten a cada vegada més freqüents episodis de gota freda a causa de la crisi climàtica. Remetent-se a sengles informes realitzats pels projectes científics internacionals World Weather Attribution i Climameter, aquest últim finançat per la Unió Europea i el Centre Nacional d’Investigació Científica de França, els ponents van assegurar que l’escalfament global ha intensificat i fet més freqüents aquests fenòmens extrems. S’estima que les pluges van ser durant l’últim i tràgic episodi de DANA al Llevant espanyol entre un 12 % i un 15 % més intenses a causa de l’augment de la temperatura global, en tant que les temperatures inusualment altes de l’Atlàntic i la Mediterrània van facilitar l’evaporació i la formació de tempestes.
En aquest context, els experts adverteixen que les DANA futures podrien ser fins i tot un 88% més intenses al nord-est d’Espanya. El desastre de València també va evidenciar la vulnerabilitat de la regió. Tres de cada deu habitatges construïts després de l’any 2000 eren en zones inundables i van ser greument afectats. La urbanització descontrolada i la desertificació han augmentat el desbordament, agreujant l’impacte de les pluges. A més, la falta d’alertes primerenques va impedir que la població pogués reaccionar a temps, afegeixen els entesos. Autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya, i de l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va firmar al costat de José Luis Rubio i que va presentar davant el ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+I de la Presidència de la Generalitat Valenciana, Baldasano va incidir en la importància de disminuir els factors d’exposició a les inundacions que implicaran aquests fenòmens puntuals i violents, amb una adequada ordenació del territori, assumint el seu elevat cost i millorant els aspectes d’alerta primerenca i els plans d’actuació, que incloguin formació a la població i simulacres específics.
Anant més enllà dels aspectes científics i tècnics del fenomen meteorològic, Armengou i Correa es van centrar en l’aspecte humà de crisi com la de l’octubre passat i van demanar un consens científic davant disputes institucionals sobre responsabilitats que s’han instal·lat al debat públic, així com l’adopció immediata i consensuada de plans i mesures per adoptar amb urgència. Els experts van alertar també de la importància de mantenir l’alerta i reformular tota mena de projectes, urbanístics, construcció d’infraestructures o de qualsevol tipus d’ús i ocupació en zones inundables per no repetir errors que poden tornar a tenir conseqüències tràgiques i van demanar el foment d’una cultura de l’aigua que faci conscient a la població de la seva gestió i de la importància del seu bon ús per al benestar i el desenvolupament.
