Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”. Endinsant-se en aquesta mateixa matèria, l’acadèmic va compartir recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària” i “D’avis a néts” i a més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?
Envelliment, ancianitat, estil de vida, una vida saludable fins al final… Partim que és important la salut, no només la longevitat. Viure més de cent anys avui dia és possible, però depèn de diversos factors:
- Genètica
- Bioma
- Exposoma
- Estil de vida
- Nutrició (hipocalòrica, equilibrada i completa de tots els nutrients i vitamines)
- Atenció mèdica (Síndromes geriàtriques)
- Ambient
- Vida interior, espiritualitat
- Protocol ‘antiaging’
- Viure en una de les anomenades àrees blaves
L’estadística demogràfica ens indica que de 8.000 milions de persones al món hi ha 565.000 centenaris, segons l’Organització Mundial de la Salut. A Espanya en són 14.471 i a Catalunya, 1.544, segons dades oficials, tot i que són molt variables.
Pel que fa a la genètica hi ha molts gens que controlen l’envelliment, però n’hi ha dos que són decisius: els gens protectors positius i els tanatògens, negatius. La genètica no ho és tot, altres factors també hi juguen paper important. Un estil de vida saludable pot augmentar les possibilitats de viure més de cent anys. Això vol dir portar una dieta equilibrada, hipocalòrica, com la dieta mediterrània, amb fitonutrients, probiòtics i antioxidants. Lògicament, no fumar, beure amb moderació, no destil·lats, mantenir una bona salut mental, evitar la solitud i augmentar la socialització. Mantenir una xarxa d’ajuda social, mantenir-se actiu a la comunitat. És important en aquest sentit destacar la longevitat que s’observa a molts convents i monestirs.
També és important mantenir una sexualitat activa i equilibrada, perquè l’ancianitat no és asexuada. Cal mantenir la sensibilitat, la sensualitat, la sexualitat i la genitalitat. Les carícies, abraçades i petons augmenten el benestar i la felicitat. El tacte és molt important.
La nutrició, insistim, deu estar molt cuidada. Poc greix, poca carn vermella, proteïna vegetal, pocs aliments processats, evitar els sucres, prevaldre les fruites i verdures, així com els probiòtics per promoure una vida llarga i saludable. Molta fibra dietètica, llegums, molta aigua. Tenir una atenció mèdica regular, amb visites cada tres a sis mesos. Mantenir una atenció especial a les malalties cròniques. Vigilar l’anomenada síndrome geriàtrica: immobilitat, fragilitat, vertígens, deteriorament cognitiu, incontinències, caigudes, insomni, impotència funcional integral.
Viure en família si és possible, practicar la bonhomia, l’equilibri i interactuar molt amb els nets, si n’hi ha, perquè transmeten joventut. Practicar exercici físic moderat, com ara la jardineria o l’horticultura o la pesca. Si no és possible caminar, practicar el ciclisme estàtic o dinàmic, natació o ‘aquagym’. Portar, en general, hàbits saludables. Riure, mantenir una rica vida interior. Teràpies antiestrès. Dormir vuit hores al dia. Estimar i respectar la biosfera i atendre les emergències climàtiques.
Els verbs per a la longevitat són caminar, participar, compartir, conviure, cantar, conversar, somriure i estimar.
