Maria Àngels Calvo acull com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya al president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya

Maria Àngels Calvo, acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presidenta de la seva Secció de Ciències de la Salut i al seu torn acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, va respondre diumenge passat, 7 d’octubre, al discurs d’ingrés com a acadèmic de número d’aquesta Reial Corporació de Josep Llupià, President de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya. El recipiendari va llegir el discurs “Un mundo, una salud”.

Calvo va celebrar la incorporació del nou acadèmic, de qui va destacar la seva sòlida formació i una personalitat indestructible en la seva dedicació professional i acadèmica. “És un ingrés que hem de celebrar especialment perquè consolida l’estreta relació entre Medicina i Veterinària, fent una vegada més realitat aquest concepte d’una sola salut que el nou acadèmic desenvolupa en el treball que presenta davant la seva nova llar”, va assenyalar l’acadèmica de la RAED.

Maria Àngels Calvo, així mateix, va assenyalar com Llupià va desenvolupar bona part de la seva tasca científica com veterinari farmacòleg en el departament d’Investigació dels Laboratoris Almirall, on va desenvolupar i avaluar nous fàrmacs de reconeguda eficàcia i eficiència per al tractament de malalties de l’ésser humà durant més de tres dècades. “El seu camp d’estudi han estat els mediadors cel·lulars en processos al·lèrgics i inflamatoris i l’acció de noves substàncies en mètodes farmacològics funcionals. D’aquesta manera ha contribuït activament en el descobriment de productes com el almagat, cleboprida, cinitaprida, ebastina, piketoprofè i aclidini “.

Al seu discurs, Llupià va realitzar un recorregut històric començant en el segell cilíndric d’alabastre trobat a la ciutat de Lagash, Mesopotàmia, on es descriu l’activitat del metge no només com a tal sinó també com a veterinari, servint aquest punt de partida per assenyalar l’estreta relació entre la medicina i la veterinària al llarg de la història.