Lluís Serra Majem, rector i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va concedir una àmplia entrevista al programa “Confesiones” de la Televisió Canària que es va emetre el 13 d’abril passat i en què va abordar aspectes de la seva vida, tant professionals com personals, sense refusar abordar el seu pla més íntim i familiar. Així mateix, va reflexionar sobre la seva difícil etapa com a portaveu del Comitè Científic per a l’Emergència Sanitària de la Covid-19 a les Canàries, una de les seves darreres responsabilitats.
Dr. Lluís Serra-Majem
Nascut a Barcelona el 1959, Serra Majem va repassar la seva infància i adolescència a la capital catalana, on va cursar la carrera de Medicina i es va interessar per la salut pública i la nutrició, àmbits que es convertirien en les seves especialitats fins a convertir-se en un dels més ferms defensors i impulsors de la dieta mediterrània. Finalitzada la seva etapa universitària va començar a treballar a la salut pública catalana. Tot i això, l’oportunitat de marxar al Canadà mitjançant una beca per especialitzar-se en nutrició li va fer les maletes i viure al país nord-americà durant un any i mig.
El 1987 va començar com a professor a la Universitat de Barcelona, impartint docència en Medicina Preventiva i Salut Pública i creant i dirigint el 1990 el Centre de Recerca en Nutrició Comunitària d’aquesta mateixa universitat. La seva connexió amb les Canàries neix per la seva relació amb la seva primera esposa, amb qui va visitar les illes. L’oportunitat d’aterrar a l’arxipèlag es va produir ja fa 27 anys, quan es va oferir una plaça de medicina preventiva com a catedràtic a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària a la qual no va dubtar a presentar-se.
Serra Majem va arribar a la direcció del departament de Ciències Clíniques del centre, un càrrec que va exercir durant 12 anys. El 2014 va col·laborar en la creació del Centre de Recerques Biomèdiques i Sanitàries, que va dirigir durant set anys. En aquest llarg període, l’acadèmic va abordar aspectes molt difícils de la seva vida personal, com ara la pèrdua d’una filla de només un any i la separació de la seva dona i, per tant, del seu altre fill abans de tractar de refer la seva vida.
El rector també va confessar la seva passió pels cavalls i va narrar l’experiència traumàtica que va patir després d’una greu caiguda fa deu anys en una sortida amb el seu fill gran i un amic. Tot i que va confessar que no va témer per la seva vida va reconèixer que va ser un punt d’inflexió. Tot i això, ha continuat muntant i no ha perdut aquesta connexió amb els animals. Com a gestor universitari, finalment, va reconèixer que va acceptar el repte amb la ferma voluntat de millorar la qualitat universitària, tasca a què segura estar entregat.
