Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va defensar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la seva cinquena tesi doctoral, en Literatura, sobre les dues últimes novel·les de Camilo José Cela: “La cruz de san Andrés” i “Madera de boj”“. La tesi estava dirigida pel catedràtic Adolfo Sotelo i la professora Alba Guimerà, tots dos d’aquesta mateixa universitat, i el tribunal el van formar José Paz Gago, de la Universitat de la Corunya, que va intervenir com a president, el també acadèmic de número de la RAED Francisco López Muñoz, de la Universitat Camilo José Cela, i Marta Cristina Carbonell, de la Universitat de Barcelona, que va actuar com a secretària. El treball va ser qualificat amb un excel·lent cum laude.
La investigació va tenir com a objecte l’anàlisi històrica i literària d’aquestes dues últimes novel·les de Cela mitjançant una anàlisi completa del seu esquema i estructura. Añoveros, a continuació, va esmicolar-ne el contingut i va analitzar l’actuació dels seus personatges i els diferents pilars narratius. Va finalitzar el treball amb un estudi sobre el surrealisme i el pensament de l’autor a ambdues publicacions. A les seves conclusions, el doctorand va reflexionar sobre l’èxit de Cela com a novel·lista, les quatre fases de la novel·lística, una consideració crítica sobre les cinc novel·les més destacades, el tema de la creu de Sant Andreu a la mateixa novel·la, l’encàrrec de la novel·la per guardonar-la amb el Premi Planeta, la incomoditat de Cela amb la redacció de la novel·la, els narradors i personatges de “La cruz de san Andrés”, la redacció i els narradors de “Madera de boj”, les lletanies i els pilars narratius i el lirisme i els animals amb actuacions de persona humana en aquesta novel·la, entre altres aspectes.
La tesi compta amb dos apèndixs en què s’aborden els diferents procediments judicials sobre el pretès plagi de “La cruz de san Andrés”, els tribunals i jutjats que hi van intervenir, els escrits de les parts, les actuacions i les sentències, els dictàmens i informes que figuren al procediment i una nova i hipotètica versió de com van poder succeir els fets. Així mateix, Añoveros intenta respondre a si Cela va utilitzar altres escriptors o s’hi va recolzar per escriure les seves dues últimes novel·les, la utilització de “negres” en la història de la literatura i la possible utilització d’altres escriptors per part de l’autor.
Xabier Añoveros és a més doctor en Dret, amb una tesi titulada “Los órganos rectores de las cajas de ahorros”, que va defensar el 1987 a la Universitat de Barcelona; en Ciències Econòmiques i Empresarials amb la tesi “Conceptos, ideas y contenidos económicos en El Quijote”, que va llegir el 2016 a la Universitat Camilo José Cela; en Humanitats, amb “San Francisco Javier. Vida y misión”, defensada el 2018 a la Universitat Internacional de Catalunya, i en Història, amb “Papeles y familia. El archivo de la Casa de la Canicouba de Tui”, que va defensar el 2020 a la Universitat de Santiago de Compostel·la.