La Reial Acadèmia coorganitza a Madrid el debat “Sostenibilidad, transición ecológica y el papel de las empresas”
La Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya (RADE), la Fundació Independent i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) van celebrar el passat 8 de juliol a Madrid el debat “Sostenibilidad, transición ecológica y el papel de las empresas”, que va comptar amb la participació d’Antonio Bascones, president de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya; Aldo Olcese, president de la Fundació Independent i vicepresident de la RAED; Alfredo Rocafort, president de la Reial Acadèmia Europea de Doctors; José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED, i Cecilia Kindelán, membre de l’Institut de Cooperació Internacional. En representació de la RAED també hi van ser presents els acadèmics Ignacio Buqueras, Francisco López Muñoz, Mario Barquero i Rafael Urrialde.
La sessió es va articular en dues taules de treball. La primera, dedicada a la “Transición ecológica y empresas, problemas y retos”, va estar formada per Javier López Galiacho, professor de Dret Civil de la Universitat Rei Joan Carles i director de Responsabilitat Social Corporativa de Fomento de Construcciones y Contratas; Jaime de Jaraíz, president de LG Iberia, i Pablo Bascones, soci de Sostenibilitat i Canvi Climàtic de PwC. Aquesta taula va estar moderada per Cecilia Kindelán. La segona va portar per títol “Sostenibilidad y Responsabilidad Social Corporativa. El caso de Galápagos” i va estar formada per Carlos Montufar, rector de la Universitat de Sant Francesc de Quito; Cristóbal Roldán, ambaixador de l’Equador a Espanya, i Clara Navío, periodista especialitzada en sostenibilitat. El seu moderador va ser José Ramón Calvo. La jornada va concloure amb la ponència de cloenda “Política económica y transición ecológica”, a càrrec d’Aldo Olcese.
A la primera taula, els ponents van posar en relleu la urgència d’aturar les emissions dels gasos que produeixen l’efecte hivernacle per evitar que les temperatures pugin fins a una mitjana de cinc graus al llarg de les pròximes tres dècades, amb la catàstrofe per als ecosistemes i la vida de l’home que això comportaria. De Jaraíz va explicar com des de la seva empresa ja havien iniciat la sembra d’arbres fent servir llavors específiques i drons per posar en marxa una de les mesures radicals que assenyalen nombroses organitzacions proteccionistes. Per a Calvo, més enllà dels interessos comercials i de la capacitat de l’home per posar en marxa iniciatives d’aquest tipus, el negacionisme sobre el canvi climàtic ha estat el principal escull per avançar en la solució dels problemes.
Els integrants de la segona taula van exposar tant els èxits de les polítiques de protecció de les Illes Galápagos perquè segueixin sent un entorn segur per a la fauna i la flora i un dels principals refugis del món quant a biodiversitat com els perills que les aguaiten. En aquest sentit es va citar la presència d’una flota pesquera, principalment de bandera xinesa i panamenya, als voltants de les zones protegides, però en aigües internacionals, així com l’abordatge d’un vaixell que pescava de manera il·legal i al qual se li van decomissar espècies amenaçades. Així mateix, el canvi climàtic ha esdevingut una altra de les serioses amenaces d’aquest entorn.
Calvo va assenyalar com la RAED ha decidit participar en la denúncia d’aquestes amenaces, aportant veus autoritzades i portant a terme diverses accions que culminaran amb una expedició científica a les illes l’any que ve a la qual se sumaran cinc premis Nobel. Després de la visita s’elaborarà un manifest que s’elevarà als organismes internacionals competents. Olcese va tancar les sessions desenvolupant el concepte del capitalisme inclusiu, afirmant que no es pot concebre una política econòmica sense tenir en compte l’ecologia, ja que ara per ara constitueix l’eix central de l’economia.
“Requerim d’una transició profunda, d’un nou contracte social en què hem de participar tots, des de la base empresarial fins al compromís dels nostres polítics amb els ciutadans, i no només a nivell local, regional o fins i tot nacional, perquè seria un error enorme no assumir-lo com un concepte global, de tota la humanitat”, va indicar Olcese amb la que va ser la conclusió de la trobada.
