La Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) ha celebrat la seva X Trobada Acadèmica Internacional a bord d’un creuer fluvial pel Rin sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: Diàlegs transfronterers”. La cita ha tingut lloc entre el 15 i el 20 de març i ha portat a la comunitat acadèmica a les ciutats alemanyes de Frankfurt, Magúncia, Boppard, Bonn, Colònia i Coblença. Les sessions acadèmiques s’han desenvolupat al llarg de cinc jornades en què els ponents han exposat les seves presentacions en el format breu -uns 15 minuts- de les últimes trobades nacionals i internacionals. A més, una nombrosa delegació acadèmica ha participat en l’acte acadèmic conjunt que la Reial Corporació ha portat a terme al costat de la Universitat de l’Esport de Colònia.
Acadèmics i acompanyants han pogut gaudir també al llarg d’aquests dies de nombroses visites culturals a cadascuna de les destinacions, com ara a l’emblemàtic Pont de Ferro de Frankfurt; el centre històric de Magúncia, el Lorelei, un dels trams més emblemàtics del riu Rin; el centre de Boppard, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco per les seves antigues muralles romanes, el castell Electoral, l’església romànica de Sant Sever i els seus pintorescos carrers amb cases d’entramat de fusta; el Museu Beethoven i la casa natal del compositor, o el llegat romà de Coblença, entre molts altres atractius.
Després de la presentació de l’esdeveniment per part del president de la Junta de Govern, Alfredo Rocafort, el programa científic va comptar a la seva primera sessió amb la presència dels acadèmics Ignacio Buqueras, que va presentar la ponència “La societat civil i la classe política”; Maria Àngels Calvo, que va exposar “Bioseguretat i biopolítica: una lectura geopolítica de la migració des de la perspectiva Una Salut”; Montserrat Casanovas, amb “Impactes de la política econòmica de Donald Trump”; i Esther Subirá, que va dissertar sobre “Edatisme territorial i reconfiguració europea: la banana blava davant el desafiament de la irrellevància”. Se’ls van sumar Juan María Díaz i Ana María Díaz amb els treballs “Els mitjans de solució de conflictes alternatius a la jurisdicció estatal” i “La IA en el pensament creatiu. Beneficis i inconvenients”, respectivament.
A la segona sessió científica, Josep Alet va exposar “La paradoxa de la IA del 2026: de la tecnologia genèrica a la capacitat situada”; Lluís Giner va fer el mateix amb “Educació transformadora. Apunts per a una reavaluació del diàleg entre humanisme i tecnologia”, en tant que Joaquim Gironella va intervenir amb la ponència “Medicina de sistemes complexos: un paradigma nou. La medicina, un sistema biològic pluricausal”; Francisco González de Posada va presentar l’estudi “El (des)ordre geopolític actual i les seves variables ocultes per al coneixement del futur” i Frederic Borràs, “De la globalització a la fragmentació: implicacions per a Europa”. Va tancar aquesta tanda Santiago Castellà amb “Què ens està passant? La decadència de la proposta universal(itzable) d’Europa: el ser reduït del relat a la dada”.
La tercera sessió va estar protagonitzada per Jaume Llopis, que la va obrir amb “El propòsit com a motor de la innovació sostenible”; per la seva part, José María Simón Castellví va dissertar sobre “De com la IA contribueix a recompondre la salut i a mantenir la qualitat de vida durant l’envelliment humà”. Francesc Miralles va exposar “Sostenibilitat sistèmica: de la ‘Laudato Si’ als Sistemes Socioecològics”; Fermín Morales va presentar “L’eclosió de la intel·ligència artificial: és possible la privacitat?”; Paula Plaza, “L’odissea creativa: del pinzell a la IA, traçant els canvis de paradigma mental de l’artista”; Manuel Sans Segarra, “Salut en la societat actual”; Óscar López, “Testamentificació mortal i vital (aproximació al concepte de testament i l’anomenat testament vital)”, i Ignacio Bonasa, “Liderar amb ànima en temps d’incertesa: el lideratge com a repte vital per a una nova era”.
Finalment, a la quarta i última, els ponents van ser Rafael Urrialde, que va intervenir amb “Sobirania alimentària i climàtica: els nous fronts del segle XXI”; Carlos Grau, que va presentar la ponència “Un missatge d’esperança per a la Unió Europea”; Mariàngela Vilallonga, amb “Els Studia humanitatis”; Víctor Canivell, amb l’estudi “Què fer davant l’apocalipsi quàntica, en el qual tot internet perdrà la seva privacitat”, i Aquilino García, amb “Nous fàrmacs per a control i reducció de pes”. Se’ls va sumar Rocío Naveja, que va exposar “El que s’ha desdibuixat a les aules: recuperar el sentit profund i humanista de l’educació”.
A la Universitat de l’Esport de Colònia van intervenir, per part de la Reial Acadèmia, Jaume Antich, amb “Generative artificial intelligence: machines that make decisions”; José María Bové, amb “Fractured Eurasia: Russia’s repositioning”; Cecilia Kindelán, qui va presentar “Can artificial intelligence have a ‘life’ of its own?”; Marcela González-Gross, amb “Health, ageing and quality of life in the age of longevity”; José Ramón Calvo, exposant “Health challenges in the European Union in the age of AI”; David López, amb “Educating to lead in algorithmic times: the new leadership education”, i va tancar la participació acadèmica Fernando Méndez, amb la ponència “The European Union’s regulatory competence in the field of land registri”.
Pàgina de la X Trobada Acadèmica Internacional
