Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “La bona vida i la vida bona”, en què explica com de vegades l’ordre dels factors en una expressió sí que afecta el producte, tant des d’un punt de vista conceptual com filosòfic i psicològic. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “La fragilitat de la gent gran”, “Les cares del mal”, “Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals”, “La fúria dels déus”, “Atenció amb la fragilitat i les caigudes de la gent gran”, “La salut dels refugiats” i “Fragilitat i antifragilitat”, “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging”, “Grafè: un element de gran futur tecnològic”, “Estadística d’Hiroshima” i “Viure a la Lluna”, “La dieta mediterània”, “Els difícils inicis de Can Ruti”, Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’ i “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
La vida bona és un estil de vida marcat per la senzillesa, l’honestedat, la frugalitat en el consum, la solidaritat amb els altres congèneres i el medi ambient. És també una vida de dedicació al treball, el servei a la societat, el cultiu de la intel·ligència espiritual i l’alegria de viure. No tenir factors de risc.
La bona vida, que no és el mateix, és determinada per la sensualitat, amb la satisfacció de les necessitats subjectes al plaer. Aquesta manera de viure eleva la percepció dels sentits a categoria de plaer i és alimentada constantment per l’estructura de la societat de consum. El seu lema és “tot s’hi val per tal de viure bé”, i la norma que segueix és la del plaer pel plaer. No importen els factors de risc.
La bona vida i la vida bona són dos conceptes que, tot i que semblants, tenen matisos molt diferents. Vegem què ens diu la ciència i la filosofia sobre això:
- Bona vida: plaer, sexualitat, comoditat, sedentarisme, toxicitat. La bona vida fa referència a un procés continu i no a un estat estàtic. És una cerca constant del benestar i no té un punt final. Per als grecs, la bona vida implicava la contemplació, la saviesa i viure segons la raó. Altres filòsofs com Sòcrates i Epicur també van oferir les seves pròpies perspectives. La psicologia positiva, mitjançant figures com Martin Seligman, Barbara Fredrickson i Sonja Lyubomirsky, ha explorat el concepte de la bona vida. El model PERMA o teoria del benestar de Seligman destaca aspectes com la positivitat, el compromís, les relacions, el significat i els èxits.
- Vida bona: vida saludable, activa, exercici físic, frugalitat, solidaritat. La vida bona es relaciona amb la moralitat i les accions èticament rectes. No només es tracta de viure bé, sinó de ser una bona persona. La vida bona implica accions virtuoses i una existència en harmonia amb valors ètics. De vegades, allò que desitgem (com més diners) no sempre s’alinea amb allò que realment necessitem (propòsit vital, relacions enriquidores, autoestima…). La vida bona es troba en l’ésser més que en tenir.
En resum, la bona vida és un procés continu de benestar, mentre que la bona vida es relaciona amb la moralitat i l’autenticitat. Ambdós conceptes són importants i poden coexistir a la nostra recerca d’una vida plena.
