Alfredo Rocafort, catedràtic de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica la seva reflexió sobre el VII Acte Internacional de la Reial Corporació, que es va celebrar a Egipte entre els passats 2 i 10 de març sota el títol “Explorant el passat mil·lenari: una expedició científica als tresors d’Egipte”. Un ampli programa acadèmic va complementar les visites científiques als jaciments arqueològics importants del país i a espais únics com el Museu d’Art Egipci del Caire i la nova Biblioteca d’Alexandria, una institució que recull el llegat de la llegendària biblioteca de l’Antiguitat i amb la que la RAED signarà un conveni de col·laboració.

Rocafort és també conseller de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, membre de la Junta de Govern de la Fundació Independent, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número de l’Acadèmia de la Diplomàcia del Regne d’Espanya.

Una expedició científica que marcarà les nostres vides

L’odissea que hem emprès aquest 2024 és el fruit de persistents esforços i reptes superats. La Reial Acadèmia ja havia intentat organitzar aquesta expedició dues vegades prèvies, però diversos obstacles, incloent-hi la pandèmia global, havien frustrat aquests plans. Tot i els desafiaments persistents, com la contesa entre Hamàs i Israel que amenaçava de posar en perill la nostra travessia una vegada més, la determinació va prevaler. Ara, reflectint sobre l’experiència des del retorn, puc afirmar amb gratitud i sorpresa que hem aconseguit fer aquest viatge que alguna vegada va semblar un somni llunyà. En aquesta expedició vam ser testimonis no només dels llocs històrics i les meravelles que vam explorar, sinó també de la nostra perseverança col·lectiva per fer-la realitat, malgrat els vents contraris de la incertesa i el desafiament.

Aquest any 2024, per fi, la Reial Acadèmia Europea de Doctors ha pogut realitzar unes jornades que han transcendit les fronteres del coneixement acadèmic tradicional, embarcant-se en una expedició sense precedents a les terres mil·lenàries d’Egipte. Aquest VII Acte Internacional, titulat “Explorant el passat mil·lenari: una expedició científica als tresors d’Egipte”, va aplegar setanta assistents en un viatge a través del temps, destinat a redescobrir i revalorar el llegat de l’Antic Egipte des d’una perspectiva multidisciplinària i actualitzada. Personalment puc dir que aquesta expedició a Egipte ha estat una de les aventures més enriquidores de la meva vida.

El viatge va començar un dissabte, el 2 de març, quan vam partir de Barcelona cap a Luxor en un vol especial d’Egyptair. L’emoció d’aterrar a Luxor a les 20.15 hora local era palpable entre tots nosaltres. Després dels tràmits de visat i duana, vam ser traslladats a la motonau H/S NEBU, una embarcació de 5* Luxe Superior, exclusiva per a l’Acadèmia, on el sopar i la primera de les nostres nits a bord ens esperaven, ancorats a la història viva de Luxor.

El següent dia ens submergim a l’esplendor de Luxor, visitant la Vall dels Reis i meravellant-nos davant les tombes dels faraons, incloses les de Tutmosis III, Ramsès IV, i Seti I. La majestuositat del temple de Hatsepsut, els imponents colossos de Memnon i els temples de Luxor i Karnak, van ser testimonis de les nostres primeres exploracions. Al migdia, la motonau va salpar cap a Edfú, creuant la resclosa d’Esna, mentre començava el VII Acte Internacional amb presentacions acadèmiques que enriquien encara més el nostre viatge. En arribar el tercer dia, a Edfú i Kom Ombo, vam tenir el privilegi d’admirar el temple d’Horus, el millor conservat d’Egipte, i el temple dedicat a Sobek i Horoeris. Continuem cap a Assuan, on la història i el coneixement seguien desplegant-se davant nostre a través de conferències multidisciplinàries a bord.

El quart dia va estar marcat per la visita a l’imponent Temple d’Abu Simbel al matí i, posteriorment, una exploració de l’Alta Presa i un passeig amb faluca per l’illa Elefantina a Assuan, culminant amb més conferències que ressonaven amb el ressò de la història que ens envoltava. Desembarquem a Assuan el cinquè dia, amb el matí lliure per absorbir les nostres experiències, abans de volar cap al Caire a la tarda, on ens allotgem al Cairo Marriott Hotel, continuant amb la nostra immersió en la cultura i la història egípcies.

El sisè dia ens va portar per carretera cap a Alexandria, on visitem la moderna Biblioteca d’Alexandria, les catacumbes de Kom el Shokafa, la columna de Pompeia i contemplem la fortalesa de Qait Bay, abans de tornar al Caire. Durant la nostra visita a la Biblioteca d’Alexandria, vam tenir l’honor de ser rebuts per les autoritats màximes de la institució. Aquesta trobada va marcar un moment significatiu a la nostra expedició, ja que no només ens va permetre endinsar-nos més en el ric patrimoni cultural i intel·lectual d’Egipte, sinó que també va obrir la porta a futures col·laboracions acadèmiques. En el transcurs de les converses, es va plantejar la idea de signar un conveni de col·laboració entre la nostra Reial Acadèmia Europea de Doctors i la Biblioteca d’Alexandria. Aquest acord simbolitza l’inici d’una prometedora aliança destinada a fomentar l’intercanvi de coneixements, investigacions i recursos entre ambdues institucions, reforçant així el nostre compromís mutu amb la promoció de l’educació i la cultura.

La jornada del setè dia va estar dedicada a les piràmides de Gizeh, l’Esfinx, i les necròpolis de Sakkara i Dahshur, llocs que parlen de la grandesa de les antigues civilitzacions que un cop van dominar aquestes terres. Finalment, el vuitè dia ens va acomiadar amb visites al Museu d’Art Egipci del Caire i un passeig pel basar de Khan el Khalili, abans del nostre vol de tornada a Barcelona. Aquest viatge no només va marcar un capítol a la meva vida sinó que també va expandir la meva entesa del món, entrellaçant el passat amb el meu present i futur en un relat que transcendeix el temps. Entre la grandesa d’antics temples i l’infinit desert, el nostre viatge a Egipte esdevingué una aventura familiar que quedaria gravada als nostres cors per sempre. Cada jaciment arqueològic visitat es va transformar en una aula viva on les antigues pedres i jeroglífics ens narraven històries que capturaven la nostra imaginació, independentment de la nostra edat.

Una nit, sota el mantell d’estrelles que només pot oferir el cel egipci, compartim històries de faraons i deïtats, connectant el passat amb el nostre present d’una manera que només aquestes experiències poden oferir. Aquest viatge, vist a través dels meus ulls, no només va ser un capítol més per al meu llibre de vida, sinó també un recordatori del poder transformador d’explorar el món plegats. Ens va deixar un llegat de moments compartits que, estic segur, ressonaran en nosaltres i en les generacions futures, enfortint el nostre vincle familiar i enriquint la nostra narrativa col·lectiva.

Durant aquests dies plens de descobriment i aprenentatge, els participants de l’expedició van tenir el privilegi de submergir-se en un programa acadèmic rigorós i alhora fascinant. Aquest programa no només va incloure visites a jaciments arqueològics de valor incalculable i espais carregats d’història com el Museu d’Art Egipci del Caire i la nova Biblioteca d’Alexandria, sinó que també es va complementar amb tres sessions de conferències magistrals. Les conferències impartides en el marc del VII Acte Internacional de la Reial Acadèmia van oferir un ric tapís de saviesa, explorant des de diverses disciplines la profunda connexió amb Egipte i el seu llegat històric. L’esdeveniment va comptar amb la participació de destacats acadèmics, cadascun aportant la seva visió única a través d’una varietat de temes fascinants.

Jordi Martí, amb la seva exploració de les connexions entre les Galápagos i Egipte, i Frederic Borràs, analitzant la influència de la intel·ligència artificial als mercats de capitals, van oferir perspectives innovadores. Francisco Javier Garrido va reviure l’estratègia i el llegat de Tutmosis III, mentre que Joan Francesc Pont va submergir els assistents als secrets de la filosofia, política i dret de l’Antic Egipte. Maria Àngels Calvo i Esteban Leonardo Arosemena van desentranyar el mite i la realitat darrere de la maledicció de Tutankamon, i Jaume Llopis va destacar les oportunitats d’inversió a l’Àfrica.

Montserrat Casanovas va proporcionar una anàlisi detallada de les finances a l’antic Egipte, Esther Subirá i José María Bové van explorar la concepció de la vellesa a l’antiga civilització egípcia i el dret comptable a l’època dels faraons, respectivament. Joaquim Gironella, José María Simón Castellví i Mariàngela Vilallonga van aportar els seus coneixements sobre paleopatologia de la mòmia de Tutankamon, la medicina i oftalmologia de l’antic Egipte, i la influència cultural d’una ballarina catalana a Egipte el 1925. Tot i que Joaquín Bautista-Valhondo no va poder presentar la seva ponència en persona a causa d’un contratemps, el seu estudi sobre Sherlock Holmes i John H. Watson a Egipte s’inclourà a l’esdeveniment, assegurant que la seva contribució sigui reconeguda. Jaume Antich va tancar les presentacions amb la seva anàlisi del dret penal a l’antic Egipte.

Aquest ampli espectre de ponències serà recollit al nou exemplar de la revista “Tribuna Plural”, assegurant que el coneixement compartit en aquest esdeveniment transcendeixi els seus moments i continuï inspirant futures generacions. Cada presentació, cada descobriment en aquest viatge no només va aportar coneixement, sinó que també va teixir connexions profundes entre el passat i el present, mostrant com el llegat de l’Antic Egipte segueix influint en diversos camps del saber humà. Aquesta expedició no va ser només un acte de memòria cap a una civilització passada, sinó un pont cap al futur, on els ensenyaments de l’ahir troben aplicació i ressonància al món modern.

Els treballs presentats prometen ser una font invaluable de coneixement, que no només enriquirà l’Acadèmia, sinó que també inspirarà futures generacions a continuar explorant, preguntant i aprenent. L’expedició científica als tresors d’Egipte del VII Acte Internacional de la RAED s’erigeix així no sols com un esdeveniment acadèmic de primer ordre, sinó com una fita en la recerca humana perpètua d’entendre el nostre lloc en la història del món. Entre la grandesa d’antics temples i l’infinit desert, el nostre viatge a Egipte esdevingué una aventura familiar que quedaria gravada als nostres cors per sempre. Més enllà dels èxits acadèmics i científics. Cada jaciment arqueològic visitat es va transformar en una aula viva on les antigues pedres i jeroglífics ens narraven històries que capturaven la nostra imaginació.