Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) reflexiona sobre els reptes que afronta la Unió Europea als anys vinents després de mostrar les seves debilitats en la gestió de la crisi de la Covid-19 a l’article “La tensió entre llibertat i solidaritat al repte europeu”, que presenta a la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, impulsat per la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors al costat de la RAED. El primer lliurament de Reptes Vitals va veure la llum el passat mes d’abril en format de llibre amb l’objectiu d’establir-se com un informe pluridisciplinari anual de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia.
“Els estats, les organitzacions internacionals, la Unió Europea… no fan gala d’una bona coordinació que tingui en compte les diferents variables i que, alhora, ens doni una certa seguretat com a ciutadans per saber a què atenir-nos. No estem davant del mateix escenari, però el neguit que envaïa a Stefan Zweig a ‘El món d’ahir’, quan la vida a la qual s’estava acostumant es diluïa com un terròs de sucre a l’aigua, ens està impregnant també ara, quan constatem prohibicions, controls i mesures coercitives, que moltes vegades no estan prou coordinades i molt menys explicades. Els nostres governants, tots, en el marc global, haurien d’esmerçar-se més en aquest context, tan difícil, en què necessiten comptar amb la confiança d’una ciutadania que està assistint perplexa al que alguns estan anomenant ‘Tercera Guerra Mundial’, només que aquest cop sense armes, però amb efectes letals”, inicia l’acadèmica el seu treball.
Per a Freixes, tot i que les institucions de la UE han trigat a reaccionar a la crisi sanitària i econòmica, ho han fet tenint en compte que la cohesió econòmica, social i territorial constitueix un element de gran importància per al seu bon funcionament i per anar consolidant un creixement harmònic i que no generi desequilibris, siguin de caràcter social, econòmic o territorial. No obstant això, ara cal que s’estableixin instruments vinculants per establir un control rigorós de les ajudes, així com un rígid control de l’harmonització fiscal perquè cap estat membre competeixi de forma deslleial en aquest període tan delicat. L’acadèmica considera que en aquest moment és quan la Unió es juga el seu futur.
D’altra banda, Freixes insisteix a reforçar la política de comunicació europea, fins ara pràcticament inexistent en països com Espanya. “Els mitjans de comunicació, especialment a Espanya, on sembla que estiguem condemnats a una anàlisi del ‘tot a 100′, proporcionada per tertulians i columnistes que desconeixen absolutament la forma de treballar de la UE, no han reflectit degudament el que les institucions han acordat i s’han fixat exclusivament en la posició de determinats estats membres dins de l’Eurogrup, alimentant així l’euroescepticisme”, assenyala.
Dra. Teresa Freixes
Finalment, reclama l’enfortiment de mecanismes que apropin a les institucions europees a la ciutadania i potenciïn la seva participació, com la recent “Conferència sobre el futur d’Europa”, i critica el sorgiment d’organismes impropis i poc democràtics com el mateix Eurogrup. “Caldria també reflexionar sobre els mecanismes informals, com l’Eurogrup, que funcionen al si de la Unió, per institucionalitzar-los o dissoldre’ls, perquè no responen a principis democràtics que es consolidin com a instruments de presa de decisió no subjectes a controls jurídics ni polítics. En el cas de l’Eurogrup la necessitat és patent, ja que es posa en perill l’Estat de Dret quan la UE, en comptes de regular degudament el funcionament d’un òrgan, es recolza en ‘mecanismes informals’ que posen en risc el degut funcionament de polítiques concretes”, conclou.
Reptes Vitals per a una Nova Era ha iniciat el seu camí amb el compromís d’una quarantena de científics, entre ells diversos premis Nobel, ex-ministres i ex-caps d’Estat, tots referents en els seus àmbits d’estudi, que aportaran les seves propostes per elaborar aquest complet i nou estudi . Una rigorosa guia de l’anomenada nova realitat des de les seves múltiples arestes.
