Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmica de número i -de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dra. M. Àngels Calvo
Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona, secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica numerària i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), participa a la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, impulsat per la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors conjuntament amb la RAED, amb el treball “Impacte de les pandèmies a la salut d’un món globalitzat. Prevenció i reptes de futur”, en el qual aborda les mancances que ha evidenciat l’actual pandèmia sobre els sistemes sanitaris de tot el món i les propostes per reforçar-los. El primer lliurament de Reptes Vitals va veure la llum el passat mes d’abril en format de llibre amb l’objectiu d’establir-se com un informe pluridisciplinar anual de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia.
“El món s’ha enfrontat a múltiples reptes de salut al llarg de la història. Actualment preocupa de forma molt especial la pandèmia a la qual ens enfrontem i de la qual deriven problemes tan greus com l’increment de la fam al món i les conseqüències inherents a una molt làbil i precària economia. Així mateix, els problemes sanitaris no lligats directament a la pandèmia ocasionada per la SARS-CoV-2 segueixen presents en diverses parts de món: incidència de brots de malalties prevenibles per vacunació com ara el xarampió i la diftèria, com a conseqüència de la disminució de les vacunacions; alerta mundial sobre l’augment de la detecció de microorganismes patògens resistents als antibiòtics; increment de les taxes d’obesitat, fonamentalment entre els joves per l’adquisició d’hàbits d’alimentació incorrectes, no controlats i per l’augment del sedentarisme; incidència clarament negativa sobre la salut com a conseqüència de la contaminació ambiental i el canvi climàtic, i les múltiples crisis humanitàries, a les que se segueix enfrontant avui dia la humanitat”, inicia la vicepresidenta de la RAED el seu estudi.
Calvo alerta que la globalització ha determinat l’absència de fronteres que sí que tenen els sistemes sanitaris i facilita la disseminació de qualsevol agent infecciós capaç de desencadenar una pandèmia. Més enllà de l’actual posa com a exemple que s’ha de tenir molt en compte les malalties transmeses per vectors, com succeeix en el cas del dengue, la malària, el virus del Zika, la febre del chikungunya, el virus de Nil Occidental, la febre groga o la febre de Crimea, entre d’altres que s’estan estenent a mesura que les poblacions de mosquits es traslladen a noves àrees com a conseqüència del canvi climàtic. En aquest sentit assenyala com l’Organització Mundial de la Salut ha desenvolupat un pla de recerca que té com a finalitat la detecció i identificació de malalties i patògens que poden ser capaços d’originar una emergència de salut pública, però que actualment no tenen vacunes i tractaments efectius.
L’acadèmica apunta i desenvolupa els pilars que considera fonamentals per al futur de la sanitat i, per tant, la salut pública: Prevenció o anticipació per controlar i detectar el possible problema sanitari, flexibilitat, prudència i conscienciació de la població a partir d’una impecable informació sobre el que passi, fixant unes expectatives reals. “La crisi actual ha de servir per replantejar les decisions a curt i llarg termini que incideixen sobre la sanitat, l’economia i la societat en general. La globalització determina l’absència de fronteres naturals i facilita la disseminació de qualsevol agent infecciós capaç de desencadenar una pandèmia. Una resposta internacional coordinada és la millor forma de fer front a una emergència sanitària internacional, com és una pandèmia. Les institucions han de treballar conjuntament amb la finalitat d’aportar les bases per aconseguir recuperar la credibilitat i aconseguir la confiança de la societat. Així mateix, les autoritats sanitàries han de constituir de forma permanent comitès assessors integrats per científics especialitzats en prevenció, epidemiologia, malalties infeccioses, farmacologia, ètica, sociologia i economia. Hem de ser capaços d’aportar, des de tots els vessants, els esforços necessaris per remuntar la situació actual i prevenir futures pandèmies”, conclou.
