“El 91% de la mortalitat a Espanya es deu ja a malalties cròniques, i moltes d’elles es poden prevenir”
Francisco Javier Llovera i Juan Manuel Soriano, acadèmics de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), incideixen en la necessitat de reorganitzar el sector sanitari, des de la gestió dels centres de salut al model administratiu, per millorar el seu servei i atenció al pacient i optimitzar els seus recursos. En la ponència “La organización hospitalaria, factor de eficiencia”, elaborada al costat de Lluís Asmarats, vicepresident de l’Associació Espanya Salut, els facultatius repassen la situació del sistema sanitari espanyol i apunten les directrius que podrien seguir per optimitzar els seus serveis i reduir els seus costos.
“El sistema públic de salut presenta a Espanya un dèficit acumulat superior als 15.000 milions d’euros. Tot i els diferents plantejaments realitzats per part de successius governs no s’ha aconseguit rebaixar aquesta xifra, que converteix al Sistema Nacional de Salut en una rèmora per a les finances públiques i per al propi sistema assistencial”, inicien els tres investigadors la seva reflexió.
Es tracta d’un punt de partida difícil al qual se suma el repte d’una societat envellida que cada vegada requereix una major atenció sanitària. Si el model segueix sent el mateix, aquest deute històric incrementarà de manera exponencial, reflexionen. “El major repte organitzatiu i econòmic d’aquesta dècada serà donar resposta a una de les majors taxes d’envelliment i cronicitat d’Europa. El 91% de la mortalitat en el nostre país es deu ja a malalties cròniques, i moltes d’elles es poden prevenir. Davant d’aquesta realitat cobra especial sentit una organització eficient del sistema per emprendre aquest repte, un dels més importants plantejats en el nostre sistema sanitari”, asseguren.
Prenent els hospitals o centres assistencials com a punta de llança del model sanitari, el punt de partida passa per la seva organització, consideren. Començant per la gestió del seu personal, Llovera, Soriano i Asmarats demanen un model de treball on hi hagi la plena confiança entre responsables i subordinats, la interdependència i responsabilitat compartides, la participació i responsabilitat multigrupal i un sistema de resolució de conflictes on prevalgui la negociació . Tot això, argumenten, influeix decisivament en la qualitat de l’atenció i la gestió de recursos.
Dr. Francisco Javier Llovera Sáez
Uns paràmetres que a dia d’avui funcionen millor en el sector privat que el públic. “Identificar els problemes estructurals, així com les dificultats al voltant del sistema determinen un grau d’eficiència organitzativa de la sanitat pública netament inferior a la privada, d’aquí que el sistema públic hagi d’identificar els aspectes del sistema sanitari privat que possibiliten uns índexs de millora organitzativa en relació a l’altre sistema de caràcter públic”, indiquen. Així mateix, els investigadors conviden a l’estudi dels sistemes organitzatius d’altres països “per conèixer eines d’eficiència emprades i que poguessin ser incorporades al sistema nacional”.
D’altra banda hi ha el paper del metge, al qual se l’implica sense el rigor necessari en la gestió dels recursos. “Tradicionalment al metge se li assignava com a principals funcions la docència, l’assistencial i la recerca. No obstant això, des de fa uns pocs anys se li ha afegit una quarta pota, que és la gestió, però no només en el sentit de dirigir un hospital, sinó la gestió del seu temps i la presa de decisions que tenen un impacte econòmic “, expliquen, exigint la professionalització d’aquestes tasques amb un criteri d’eficàcia.
Finalment, els tres facultatius destaquen el paper fonamental que pot exercir en el sistema de sanitat pública l’anomenat Big Data. “Fer un ús intel·ligent de les dades clíniques és crucial per a la sostenibilitat i la qualitat del sistema. I en això, els sistemes d’informació integrats juguen un paper fonamental. La tecnologia Big Data a la sanitat ha arribat per salvar vides”, afirmen.
