“Necessitem més Europa, necessitem que s’alcin veus favorables a reprendre el pols europeu”
Teresa Freixes, acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), clama per una reacció ciutadana que impulsi l’europeïsme més enllà de les institucions com a única via per a la consolidació i creixement de la Unió Europea. Catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, Freixes resumeix aquests postulats en el treball “Europa en la encrucijada”, que va presentar al III Acte Internacional de la RAED.
Dra. Teresa Freixes Sanjuán
Per a la acadèmica, crisi com la del Brèxit no són més que el reflex dels populismes i nacionalismes que avui dia amenacen Europa com a concepte social i polític. “Europa ha estat raptada pels populismes, la crisi, la tergiversació dels conceptes i la dissolució de les antigues certeses en les procel·loses aigües de processos com el Brèxit, el referèndum a Itàlia o Hongria o l’auge de l’extrema dreta a Holanda i Alemanya. Davant d’això se’ns imposa la pregunta, sense resposta encara, de com va a abordar la Unió Europea l’embolic en què tot això l’ha ficada”, inicia Freixes el seu discurs.
Aquesta resposta, prossegueix, només pot estar en una ciutadania que, per sobre de les institucions de la Unió i dels governs que des de cada país membre també amenacen l’espai comú, ha de proclamar el seu europeïsme. “Necessitem més Europa. Necessitem que s’alcin veus favorables a reprendre el pols europeu. Necessitem posar en marxa de veritat la ciutadania europea i que els que estan en les institucions representatives siguin de veritat representants dels ciutadans europeus i no corretges de transmissió dels seus respectius partits nacionals. Necessitem que s’escolti la veu dels representats”, argumenta Freixes.
Només aquesta Europa de la ciutadania, considera la catedràtica, pot garantir el vell postulat de Jean Monet, pare de la Unió, de “construir a poc a poc per consolidar ràpid” i atorgar a la institució la solidesa que requereixen els seus ferms valors d’igualtat i defensa dels drets humans. Uns fonaments que l’interès conjuntural i polític dels seus representants i dels governs dels Estats membre posen en risc. “La recent cimera de Bratislava va evidenciar que bona part de la política europea està agafada amb agulles. Correm el perill que si deixem fer tot als governs, com és la tònica habitual, Europa es converteixi en un soc del desastre. Per aquest motiu necessitem, més que mai, recobrar la pulsió europea”, conclou l’acadèmica.
