Santiago Castellà
Senador, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors
Article publicat al portal Atalayar el 28 d’agost del 2021
El senador Santiago Castellà, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, aborda la necessitat de superar el concepte de nació-estat per obrir una nova fase de construcció europea en l’article “Repensar la Unión desde la ciudadanía europea”, publicat al portal Atalayar el passat 28 d’agost. Aquesta reflexió forma part de la segona sèrie d’aportacions expertes sobre el futur de la Unió Europea realitzada pel col·lectiu Citizens Pro Europe en el marc de la Conferència sobre el futur d’Europa, organitzada per la Comissió Europea.
Per a Castellà, el concepte de ciutadania europea, nascuda la calor dels debats de les Conferències intergovernamentals de Maastricht i a iniciativa de la delegació espanyola del Govern de Felipe González, significa i aporta conceptualment molt més del que s’ha vingut assenyalant. “Més enllà de la literalitat que suposa té un enorme potencial cohesionador i impulsor de futur de la nostra Unió”, assenyala l’expert a l’article.
“Nascuda com un plus a la nacionalitat reservada amb exclusivitat als que ja eren nacionals d’un Estat membre de la Unió, la ciutadania europea recollia un conjunt de drets i articulava un conjunt de possibilitats per al seu exercici efectiu. Significava simbòlicament la superació de la Europa-mercat, exclusivament centrada en les llibertats econòmiques i en la liberalització dels factors que intervenien en la producció, per afermar una condició política suplementària a l’enllaç de nacionalitat, que més enllà de les seves virtualitats concretes, carrega de simbolisme la nostra pertinença a un cos ampli de les democràcies del benestar més avançades del món”, explica.
L’acadèmic considera que davant de la nació essencialista, fruit d’enfrontament i divisió i protagonista d’una tràgica història en el continent, la ciutat emergeix com el bressol cosmopolita de la convivència democràtica i de la tolerància liberal, com l’afirmació que tots els que en ella hi han són ciutadans de ple dret que decideixen conjuntament sobre el seu present i futur polítics. “Tota una declaració de principis enfront de l’identitarisme essencialista i les polítiques liberals, i a més, com a base de la construcció d’una Europa més forta, més unida i que els ciutadans ens sentim més protagonistes d’ella”, conclou.
Doctor en Dret Internacional Públic per la Universitat de Barcelona, Castellà ha exercit durant 25 anys com a professor de Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili, on també ha estat degà de la Facultat de Ciències Jurídiques, vice-rector de Relacions Externes i Internacionals, director del Màster de Dret Ambiental, del Màster en Gestió Global de la Immigració, del Màster en Cooperació Internacional al Desenvolupament i del Màster en Justícia Penal Internacional.
