Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre l’actualitat política espanyola i internacional als articles “Catalanes a la carta”, “A vueltas con la moción de censura”, “Recapitulando”, “Los presupuestos no son cualquier cosa”, “Los rugidos del León en Cataluña” i “Política florentina“, publicats al portal especialitzat Artículo 14 i al diari digital The Objective entre els passats 22 de maig i 14 de juny.
A “Catalanes a la carta”, l’experta jurista entra en el debat de la catalanitat obert a l’espai polític sobiranista. “En aquesta terra tan donada a somnis que, afortunadament no adquireixen de moment reconeixement formal, però sí que penetren a l’imaginari col·lectiu d’aquells que somien amb l’estat propi i esperen el moment propici per aconseguir-ho després del fiasco del procés, ara està tornant a arrelar la idea que és necessari determinar qui és realment català, perquè només els ‘pota negra’ tinguin la capacitat de decidir quan siguin cridats a fer-ho”, inicia la seva reflexió.
Per la seva part, a “A vueltas con la moción de censura”, la vicepresidenta de la Reial Acadèmia aborda la figura de la moció de censura a Espanya i l’ús que se li ha vingut donant a la democràcia. “La Constitució va optar pel model alemany de moció de censura constructiva. Se la denomina així perquè no n’hi ha prou amb presentar-la i votar-la, com passa, per exemple, a Itàlia o al Regne Unit, sinó que, en presentar-la, l’escrit de sol·licitud ha de contenir el nom del candidat alternatiu a la presidència del Govern. Si la cambra l’aprova per majoria absoluta, el candidat proposat és nomenat directament president del Govern pel rei. Com és fàcil d’endevinar, és més difícil presentar una moció de censura constructiva, és a dir, que contingui un candidat a presidir el nou Govern, que una moció de censura ordinària, sense candidat alternatiu. A França i Itàlia, les mocions de censura són nombroses. A Alemanya escassíssimes i a Espanya, de sis mocions presentades, només una va prosperar, contra Mariano Rajoy, formant-se el Govern de coalició amb Unides Podem presidit per Pedro Sánchez i avalat parlamentàriament pel batibull que alguns van denominar Frankenstein“, resumeix.
A “Recapitulando”, Freixes es refereix a les recents eleccions autonòmiques a Andalusia i a les majories necessàries per formar govern en un moment polític de màxima polarització. “Ja que sembla que aquí, a Espanya, som incapaços de tornar al camí del consens constitucional que no s’hauria hagut d’abandonar, sobretot en temps tan polaritzats i convulsos com els actuals, a l’àmbit intern i a l’àmbit internacional, almenys es podria iniciar un camí de col·laboració política que, de mica en mica, anés desbloquejant el que el populisme i la radicalització en blocs han conformat. No regenerarem les institucions ni recuperarem la posició internacional si continuem pel camí actual. Una bona ocasió per començar a construir el futur amb millors indicadors democràtics podria ser la de fer una bona reflexió a partir dels resultats a Andalusia, i que aquella reflexió ens permetés recuperar la Política (amb majúscules) volguda pel nostre model constitucional”, assenyala.
L’acadèmica dedica “Los presupuestos no son cualquier cosa” a analitzar la situació de bloqueig per la qual passa el Govern, considerant que no presentar els pressupostos és “manifestament anticonstitucional”, el mateix que considerar-los prorrogats sense que es compleixin els requisits constitucionals al respecte. “La regulació mostra clarament dos importants mandats constitucionals. El primer, que el Govern està obligat a presentar el projecte de pressupostos al Congrés com a tard tard tres mesos abans que expirin els pressupostos anteriors. I el segon, que perquè es puguin considerar prorrogats els pressupostos de l’exercici anterior és necessari que s’hagi produït el rebuig del projecte presentat pel Govern. La pròrroga, doncs, exigeix que els tràmits de presentació, examen, esmena i aprovació, constitucionalment establerts, hagin fracassat, és a dir, que el projecte de pressupostos, després del seu recorregut parlamentari, no hagi estat aprovat. No presentar-los és manifestament anticonstitucional, el mateix que considerar-los prorrogats sense que es compleixin els requisits constitucionals al respecte”, argumenta
A “Los rugidos del León en Cataluña”, la presidenta de Citizens pro Europe celebra l’èxit de la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya. “El cert és que, sense escarafalls, però amb un lideratge indiscutible, el Lleó ha rugit a Catalunya per sobre de localismes, llengües, classes socials, tendències polítiques, ideologies fins i tot. Amb tota naturalitat, com fem la major part de catalans, ha fet servir indistintament espanyol i català a les seves intervencions públiques. Sense miraments ha beneït nens, estret mans i compartit experiències amb representants d’organitzacions de suport social, comunitats religioses, presos i víctimes de divers tipus. Els qui van pensar que Catalunya boicotejaria la visita s’han equivocat de ple”, afirma.
Finalment, a “Política florentina”, Freixes alerta de les polítiques de terra cremada i del tot s’hi val en què, considera, s’està instal·lant la política espanyola, marcada per l’interès partidista i el menyspreu a les institucions. “Si continuem per aquell camí, esquivant el que institucionalment tenim regulat com òrgans de relació o cooperació propis de l’Estat autonòmic, com són conferències bilaterals, conferències sectorials, conferències de presidents, Consell de Política Fiscal i Financera.… que són els instruments bàsics, d’estructura federativa, per substituir-los a la florentina manera, per reunions d’amics a Waterloo, Suïssa o vagi vostè a saber on, no tindrem cap altra opció que situar a Espanya dins del que Karl Loewvenstein denominava països amb Constitució semàntica, és a dir, aquells el marc constitucional dels quals no es correspon amb els fets institucionals”, denuncia.
Llegiu “Catalanes a la carta”
Llegiu “A vueltas con la moción de censura”
Llegiu “Recapitulando”
Llegiu “Los presupuestos no son cualquier cosa”
Llegiu “Los rugidos del León en Cataluña”
Llegiu “Política florentina”
