Dr. Javier Junceda
Javier Junceda, reconegut jurista, exdegà de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda el paper que va tenir a la Transició Torcuato Fernández-Miranda, preceptor de Joan Carles I, a l’article “Ocho memorables meses”, publicat al diari digital El Debate el passat 25 de maig, i reflexiona sobre la correcció política i l’Administració a “Zonas de confort”, aparegut al mateix mitjà el 13 de juliol. Així mateix, l’acadèmic explica a l’article “A vueltas con la justicia constitucional”, que va publicar al portal especialitzat Confilegal el passat 7 de juliol, els aspectes més destacats de l’última sessió de l’Espai d’Estudis Jurídics Hispanoamericans, plataforma d’experts juristes de les dues vores de l’Atlàntic impulsada pel mateix Junceda, celebrada a finals de juny sota el títol “La justicia constitucional iberoamericana”. Aquesta sessió va comptar, entre d’altres destacades figures, amb el magistrat del Tribunal Constitucional espanyol Juan Carlos Campo i l’expresident del Tribunal Constitucional del Perú Ernesto Blume.
A “Ocho memorables meses”, l’expert jurista rememora el període decisiu que va viure Espanya entre maig i desembre del 1976, i com a unes Corts encara franquistes, però amb aires de canvi, es van aprovar lleis fonamentals com la de Dret de Reunió (maig), la d’Associacions Polítiques (juny) i, sobretot, la llei per a la Reforma Política (novembre), impulsada per Torcuato Fernández-Miranda. Aquesta llei, breu i hàbilment redactada, va introduir principis liberals com la sobirania popular, divisió de poders, sufragi universal i reconeixement del pluralisme polític, creant un Congrés i un Senat triats pels ciutadans. Aprovada per àmplia majoria i ratificada en referèndum pel 94% dels espanyols al desembre, va permetre portar a terme una transició ordenada i sense ruptura que va desactivar el sistema anterior sota la supervisió del Rei Joan Carles i Adolfo Suárez. Junceda destaca el talent jurídic i l’esperit de reconciliació de Fernández-Miranda i la seva “demolició controlada” del franquisme per aconseguir una sortida pacífica i legal, bastint ponts en lloc de murs.
D’altra banda, a “Zonas de confort”, Junceda critica l’habitual tendència a l’Administració a prioritzar la comoditat i l’evitació de riscos sobre l’interès general. Funcionaris i docents opten per decisions segures, tot i que no òptimes, amb tal de no complicar-se la vida ni enfrontar reclamacions, considera. L’autor assenyala que aquesta aversió al risc genera paràlisi administrativa, endarrereix autoritzacions essencials per a l’activitat econòmica i frena el progrés nacional. Ensenyament, contractació pública i tràmits burocràtics són alguns dels àmbits més afectats, afirma. L’acadèmic conclou que només se superaran aquestes “zones de confort” avaluant objectivament l’acompliment dels empleats públics segons els resultats per a la ciutadania, no segons la seva pròpia comoditat, i exigint mínims d’integritat.
Finalment, a “A vueltas con la justicia constitucional”, l’acadèmic explica com els ponents d’aquesta última sessió de l’Espai d’Estudis Jurídics Hispanoamericans, la sisena que se celebra, van coincidir en la necessitat d’allunyar els tribunals constitucionals de la contesa política, consolidant el seu rol com garants de la institucionalitat. “Tot i que els jutges constitucionals siguin de selecció per la seva classe representativa, com han volgut les seves constitucions, la seva pluralitat ha de convergir sempre en la recerca de solucions comunes en exclusiva i excloent clau jurídica, consolidant la seva tasca de salvaguarda dels fonaments del sistema, per tal que no hi hagi mai en ells Montescos ni Capuletos, ni conservadors ni progressistes, ni blancs o negres”, explica Junceda fent-se eco de les conclusions del fòrum.
Torcuato Fernández-Miranda
Fundador i director de Junceda Abogados, l’acadèmic electe és membre numerari del Reial Institut d’Estudis Asturians, on presideix la Comissió de Dret, Ciències Socials i Econòmiques, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Asturiana de Jurisprudència, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Espanya i de l’Acadèmia Nord-Americana de la Llengua Espanyola i acadèmic d’honor de l’Acadèmia Peruana de Dret. És membre del Tribunal Arbitral de Barcelona, del Tribunal d’Arbitratge de l’Associació Europea d’Arbitratge, amb seu a Madrid, i de la Cort d’Arbitratge de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Des del 2016, és vocal de la Comissió d’Urbanisme i Ordenació del Territori del Principat d’Astúries, elegit entre experts de reconegut prestigi, i membre del Consell Assessor de l’Associació Espanyola de Dret Urbanístic.
Ha participat com a expert a 18 comissions parlamentàries sobre reformes legislatives, i redactat diversos projectes i proposicions de llei, així com normes reglamentàries. És autor o coautor de més de dos centenars d’obres jurídiques, algunes de les quals han servit de fonament a diferents decisions judicials al Tribunal Constitucional de Xile, al Tribunal Suprem de Perú o a jutjats de Bolívia. Ha obtingut mencions als Premis Luis Sela Sampil d’articles doctrinals de la Facultat de Dret de la Universitat d’Oviedo i en dues oportunitats al prestigiós Premi d’Estudis Financers (1992 i 2012), convocat pel Centre d’Estudis Financers de Madrid. És així mateix membre de 14 consells de redacció de revistes jurídiques espanyoles i internacionals. Ha estat reconegut com a doctor honoris causa per sis universitats estrangeres i professor honorari d’unes altres sis. Ha estat director, ponent o professor en més de cinquanta programes formatius desenvolupats a Espanya i Iberoamèrica.
