Frigdiano Álvaro Durántez, director de la Càtedra d’Estudis Iberoamericans i de la Iberofonia de la Fundació Universitària Iberoamericana i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va ser un dels grans protagonistes de la primera edició de l‘Escola d’Estiu de la Fundació Atenea, celebrada entre els passats 26 i 29 de juny al municipi càntabre de Comillas. La cita va congregar reconeguts juristes, economistes, acadèmics, intel·lectuals i analistes sota el lema “Recomponer la democracia y recuperar la confianza en España”. A les sessions també va participar Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la RAED, que va oferir la conferència de clausura. Se’ls van sumar ponents de la talla de Francesc de Carreras, Jon Juaristi, Fernando Savater, Míriam Tey, Félix Ovejero, José Ramón Bauzá o Iván Espinosa de los Monteros, entre d’altres.
Sr. Frigdiano Álvaro Durántez
Durántez va presentar el treball “La Iberofonía, eje para la política exterior de España: el espacio panibérico”, en el qual va presentar el context de la Iberofonia com a gran àmbit lingüístic i cultural mundial i la tasca que porta a terme la Càtedra d’Estudis Iberoamericans i de la Iberofonia en el seu coneixement i promoció. Es tracta, va explicar, d’un gran àmbit integrat per 30 països de llengües espanyola i portuguesa que aplega a 900 milions de persones distribuïdes a Amèrica, Europa, l’Àfrica i Àsia, configurant-se com un dels espais lingüístics i culturals més grans del planeta. Durántez va explicar que aquest espai se sustenta en l’espanyol i el portuguès, dues llengües amb una sòlida base històrica i lingüística comuna i que presenten el grau d’intercomprensió més gran entre els principals idiomes internacionals. La seva combinació conforma el primer bloc geolingüístic del món, considerant tant el nombre de parlants natius com la seva oficialitat en el sistema internacional. Més enllà de la xifra de parlants, la seva rellevància rau en la presència oficial dels dos idiomes en una trentena de països i en els principals organismes multilaterals.
Des d’aquesta perspectiva, l’expert va destacar que la Iberofonia amplia el concepte tradicional d’Iberoamèrica en incorporar plenament als països iberófonos de l’Àfrica i Àsia, enfortint un espai de cooperació amb capacitat per impulsar iniciatives conjuntes en educació superior, ciència, cultura, economia, diplomàcia i desenvolupament. Així mateix, va reflexionar sobre l’expressió “comunitat històrica” recollida a l’article 56.1 de la Constitució espanyola, que atribueix al rei la més alta representació de l’Estat en les relacions internacionals amb les nacions de l’esmentada comunitat. Des d’aquí, va repassar l’evolució històrica del concepte, des de la creació de la Comunitat Iberoamericana fins a la consolidació de la Iberofonia com una realitat d’abast intercontinental. En aquest marc, va assenyalar que l’espai panibèric representa un marc idoni per reforçar la cooperació entre els estats de llengües espanyola i portuguesa, permetent una articulació més àmplia de les seves capacitats polítiques, econòmiques, científiques i culturals en un escenari internacional marcat per la creixent interdependència.
D’altra banda, el col·laborador de la Reial Acadèmia va exposar també a Radio Intereconomía el concepte d’Iberofonia. “El que podem figuradament anomenar el món ibèric, l’espai panibèric o de la Iberofonia, en una expressió més acadèmica, és aquell espai multinacional compost pels països de llengua espanyola i portuguesa de tots els continents, sense excepcions geogràfiques. Estem parlant de trenta països a tots els continents i regions del món, actualment 900 milions de persones, el que implica una desena part de la població mundial, una cinquena part de la superfície emergida del planeta, el primer bloc geolingüístic del món. Per què integrem o sumem les llengües espanyola i portuguesa? Perquè són precisament les dues úniques grans llengües internacionals, més grans en termes quantitatius, cada una parlada per més de 100 milions de persones a diversos continents i a diversos països, que al mateix temps i en termes generals són mútuament intel·ligibles. Aquesta intercomprensió natural entre dues grans llengües d’aquest tipus no es dona en cap altre cas”, va assenyalar en conversa amb el periodista Rafael Jiménez.
