Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat Atalayar el 12 d’agost de 2021
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la necessitat d’enfortir els vincles socials dins del marc de la Unió Europea a l’article “Hacia una nueva ciudadanía europea”, publicat al portal especialitzat Atalayar el passat 12 d’agost. Aquesta reflexió ve a sintetitzar la segona sèrie d’aportacions expertes sobre l’acció de la Unió Europea davant la pandèmia que va fer a la Conferència sobre el Futur d’Europa organitzada per la Comissió Europea el col·lectiu Citizens Pro Europe.
Dra. Teresa Freixes
Per a l’acadèmica i vice-presidenta de la RAED, les institucions europees i els governs dels països membre han d’enfortir els llaços que uneixen a ciutadans amb institucions, integrant als residents de tercers països arrelats a la Unió, facilitant que aquesta Europa verda i aquesta Europa digital que són ara al centre de les polítiques europees se sustenti sobre les persones, facilitant la connexió amb la societat civil i adoptant un Estatut de Ciutadania que organitzi sistemàticament els drets vinculats a aquesta nova ciutadania i la doti de millors garanties d’eficàcia per tal que la UE pugui aconseguir els seus objectius en el marc del respecte als valors d’Estat de Dret, la democràcia i els drets humans que l’han presidida des dels seus orígens.
“Als Tractats europeus, la ciutadania va sent objecte de regulacions que li confereix drets. Per exemple, quan regulen la vida democràtica de la Unió assenyalen que les institucions han de facilitar que els ciutadans i les associacions que els representin puguin expressar la seva opinió davant d’elles, perquè es pugui donar un diàleg obert, transparent i regular amb les organitzacions representatives i la societat civil, fins i tot organitzant consultes. També regulen l’anomenada iniciativa legislativa ciutadana, que consisteix en poder proposar que la Comissió elabori una norma a partir de la petició d’un milió de signatures de ciutadans europeus recollides en un nombre significatiu d’Estats membres”, detalla Freixes sobre el paper ja reconegut dels ciutadans al funcionament de la Unió.
Freixes proposa sistematitzar totes les referències a la ciutadania disperses al llarg dels Tractats i els seus Protocols, per elaborar aquest Estatut de Ciutadania que ja va promoure l’eurodiputada espanyola Maite Pagazaurtundua la passada legislatura. “És al marc europeu on, juntament amb el marc nacional, regional o local, la societat civil pot desenvolupar amb eficàcia el conjunt de drets que podríem considerar com a drets de ciutadania -assenyala l’acadèmica-. La ciutadania ha estat també al centre de les preocupacions econòmiques de la UE, a través del Comitè Econòmic i Social o del Comitè de les Regions, ja que la integració europea no afecta només els representants polítics, sinó als propis europeus, que han de tenir un paper més destacat i actiu a l’establiment de les prioritats”.
Com a presidenta de Citizens Pro Europe, l’acadèmica i vice-presidenta de la RAED ha impulsat la participació d’aquest col·lectiu en la Conferència. La seva intervenció es va emmarcar als espais de participació de la societat civil en aquest ampli i reposat debat que haurà assentar les bases d’una reorganització efectiva de les institucions europees que les aproximen a la ciutadania dels estats membre i va comptar amb la participació de destacades personalitats de l’europeisme espanyol. Així mateix, Citizens Pro Europe va comptar amb la col·laboració del portal especialitzat Atalayar, que ha publicat les reflexions de tots els participants d’aquesta iniciativa ciutadana.
La vice-presidenta de la RAED també ha participat amb l’article “Populismos y nacionalismos en Europa” al llibre “Futuro de la unión y la amenaza de una no Europa. La crisis de valores de la Unión Europea” (Thomson Reuters Aranzadi). L’obra, escrita en espanyol i anglès, està dirigida i coordinada per Susana Sanz Caballero, catedràtica de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat CEU Cardenal Herrera, i hi participen rellevants referents del constitucionalisme europeu i els Drets Humans com ara José Antonio de Yturriaga, Manuel Martínez Sospedra, Enrique Barón, Antonio Bar Cendón, Allan Francis Tatham, Roberto Cippitani, Andrew Drzemczewski o Michel Salvia.
