La Reial Acadèmia celebra el debat “Doctors fora de la universitat: Hi ha vida?”
La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va celebrar el passat 25 de febrer el debat “Doctors fora de la universitat: Hi ha vida?”, Organitzat per la Secció de Ciències Tecnològiques de la Reial Acadèmia per aportar llum sobre un vell debat: si els estudis de doctorat preparen a doctorand per “liderar i cooperar en transvasament del coneixement cap al benestar de la societat”, com assenyala el Reial Decret de 2011 que els regula, o si són únicament una ruta per accedir a la docència i recerca a la universitat. A la sessió van participar Imma Estrada, directora de Noves Línies de Negoci d’Esteyco; Ramon Ribó, CEO de Compass i CTO de Scipedia, i Xavier Pintado, enginyer geotècnic d’AINS Group. Tots tres són doctors enginyers de camins que després del doctorat han mantingut una vida professional derivada directament de les habilitats o dels coneixements adquirits durant la seva formació de tercer grau. L’acte es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de la RAED, i va estar presentat i dirigit per Jaume Armengou, acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Tecnològiques de la Reial Acadèmia.
Durant el debat, que es va celebrar amb intervencions de la sala en un diàleg obert i discrepant, van aflorar les diferències entre els doctorats cursats per iniciar vida acadèmica i els doctorats cursats únicament per l’afany de coneixement, per curiositat intel·lectual. En un altre ordre de coses, també es va evidenciar la gran diferència entre les tesis dirigides per un acadèmic que pretén formar el candidat segons el qual es reflecteix al citat Reial Decret 99/2011 o per un acadèmic que es desentén del candidat fins a la fase d’enquadernació de la tesi. Hi va sorgir, a més, el cas del professor que dóna feina al doctorand com a mà d’obra sobrevinguda per a la seva producció científica.
Aquest Reial Decret, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat, el doctorat “persegueix l’objectiu de col·laborar en la formació d’aquells que han de liderar i cooperar en el transvasament del coneixement cap al benestar de la societat coordinadament amb la incorporació de les principals recomanacions sorgides dels diferents fòrums europeus i internacionals”. En un dels seus articles, referent a les competències que ha d’adquirir el doctorand, s’indica que “els estudis de doctorat han de garantir, com a mínim, l’adquisició pel doctorand de les següents competències bàsiques: comprensió sistemàtica d’un camp d’estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp; capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació; capacitat per contribuir a l’ampliació de les fronteres del coneixement mitjançant una recerca original; capacitat de fer una anàlisi crítica i d’avaluació i síntesi d’idees noves i complexes; capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general sobre els seus àmbits de coneixement en les maneres i idiomes d’ús habitual a la seva comunitat científica internacional, i capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l’avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d’una societat basada en el coneixement”.
Així mateix, l’obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en aquells que requereixen creativitat i innovació. Els doctors hauran adquirit, almenys, les capacitats i destreses personals per a “desenvolupar-se en contextos en què hi ha poca informació específica, trobar les preguntes claus que cal respondre per resoldre un problema complex, dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement, treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari, integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada i tenir la capacitat de crítica i defensa intel·lectual de solucions”.
