La RAED celebra la seva III Trobada Científica a l’Hotel Balneari Vichy Catalán

La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va tornar a l’Hotel Balneari Vichy Catalán, a Caldes de Malavella, per celebrar la seva III Trobada Científica després de la bona experiència de les primeres dues edicions. La cita va ser el cap de setmana d’entre el 28 de febrer i l’1 de març i va tenir el mateix format de les trobades anteriors amb la intenció de conjuntar ciència, relax i gastronomia. Més enllà de les jornades científiques, amb ponències de no més de 15 minuts, els participants van disposar de tots els serveis i el recorregut termal de l’Hotel Balneari i van gaudir d’una experiència gastronòmica al prestigiós Celler de Can Roca-Mas Marroch.

Les sessions científiques es van obrir amb la intervenció del president de Vichy Catalán i acadèmic d’honor de la RAED, Joan B. Renart, que va exposar algunes de les noves investigacions que estan impulsant des del departament d’R+D de l’empresa per trobar productes que ajudin a retardar l’envelliment cerebral. A continuació, el president de l’Acadèmia, Alfredo Rocafort, va donar la benvinguda als participants recordant que des del primer fins a aquest tercer any els assistents i el nombre de ponències han anat incrementant-se.

Maria Àngels Calvo, acadèmica i vicepresidenta de la RAED, va presentar les últimes dades sobre l’epidèmia de coronavirus, donada la transcendència del tema. A partir de la seva exposició es van succeir intervencions en què es van abordar tota classe de matèries, com la faceta més desconeguda de Santiago Ramón y Cajal, una aproximació a la figura en el centenari del seu naixement de Benito Pérez Galdós o la curiositat de com una tipografia com la Futura va ser la primera que va arribar i es va quedar a la lluna gràcies a la missió Apollo XI.

També s’hi van abordar temes econòmics relatius a inversions a Llatinoamèrica, els riscos d’invertir en borsa, la seqüenciació Heijunka, les característiques socials econòmiques i polítiques de les pràctiques de justícia privada aplicades a la mediació o l’arbitratge o l’explicació de com els resultats empresarials poden millorar amb l’aplicació assimilada de teories quàntiques.

Christine Hart, fundadora d’honor de la Fundació Pro Reial Acadèmia de Doctors, va presentar la seva plataforma dedicada a temes mediambientals, My Planet First, i en la mateixa línia s’hi van presentar temes relacionats amb la sostenibilitat alimentària i la salut gràcies al manteniment de la microbiota. L’acadèmic corresponent electe per a Hongria Barnabás Kovacs, excònsol general del seu país a Barcelona fins fa uns mesos, va exposar els avantatges que té Hongria a l’hora de rebre estudiants estrangers per les facilitats que ofereix i pels costos de vida que poden trobar-hi , a més de la qualitat de les seves institucions.

Altres temes interessants que es van abordar van ser els referents a la història del barret conegut com a Panamà, tot i ser original de l’Equador, com va esdevenir una notícia falsa i tendenciosa l’anomenat Dieselgate que va afectar diverses fabricants d’automòbils, o com Menorca va gestionar de manera poc adequada al seu moment la possible inclusió d’alguns dels seus monuments al catàleg de la Unesco de Patrimoni de la Humanitat. Des de la perspectiva del pensament s’hi va abordar una reflexió sobre la teologia i el seu esdevenir històric i un interessant assaig sobre la felicitat, que va oferir l’acadèmic corresponent electe Josep Moya.

La segona i última jornada va estar dedicada a la farmacèutica Beatriz Carbonell, que des de fa més de 30 anys ha portat a terme de manera anònima i solitària, amb l’única ajuda dels seus dos fills, una sèrie de missions humanitàries a Llatinoamèrica i Àfrica que a més d’haver-li ocasionat seriosos problemes de salut per infeccions contretes en aquests llocs ha aconseguit mobilitzar infinitat de recursos per dur a aquestes zones autobusos d’ús escolar i més de 2.000 bicicletes, a més d’aliments infantils, material escolar i medicaments sense ajuda institucional.

Per la seva banda, el reconegut escriptor i periodista Víctor Amela va traçar una semblança interessant, íntima, apassionada, delicada i de vegades subtil de Federico García Lorca, dels seus contactes amb els grans noms de la intel·lectualitat espanyola de l’època, de les seves vicissituds a la residència d’estudiants amb Pepín Bello, Salvador Dalí o Luis Buñuel, dels seus viatges, especialment el que va fer a Cuba, i de l’impactant viatge que va fer a Nova York, d’on va sortir un dels seus més famosos llibres de poemes. I sobretot i com a fil conductor de la seva exposició, de la conferència que va dictar el poeta i dramaturg a Nova York, sobre el “duende”.

L’acte acadèmic va finalitzar amb un aperitiu musical ofert per un jove pianista de divuit anys, Daniel Vilardell, qui a més de ser un consumat intèrpret està estudiant Enginyeria de Telecomunicacions i Matemàtiques i és campió d’Europa d’una modalitat de surf. La seva magistral interpretació de “Carib”, de Michel Camilo, d’un preludi de Serguei Rakhmàninov i d’una petita peça de Johann Sebastian Bach van posar el tancament perfecte a aquest esdeveniment acadèmic anual.

 

Fotografies de l’esdeveniment