Dr. Fernando Martínez-Pintor
Fernando Martínez-Pintor, director de l’Institut de Reumatologia i Antropologia Mèdica de la Clínica Nostra Senyora del Remei de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i president i fundador del Cercle Català de Psicosomàtica i Antropologia Mèdica i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar el passat 4 de setembre la secció de “La Contra” del diari “La Vanguardia”, en què reflexiona sobre el dolor i el seu tractament més enllà de la farmacoteràpia convencional, responent així a una nova via per abordar el patiment crònic que afecta una bona part de la població.
“Atenent no només el que li dol sinó on i com viu, el que menja, quines relacions té, com l’afecta el patiment; aquesta és l’antropologia mèdica. Es va descriure a Alemanya a mitjans del segle passat. D’ella neixen la medicina integrativa i la medicina holística. Quan parlem d’estrès parlem de patiment, és la causa del 80% o 90% de les patologies que es veuen a les consultes. El patiment humà en el sentit de destrucció de l’essència d’un mateix o del seu entorn proper, que desencadena de vegades dolor, altres vegades intestí irritable, acúfens, picors, cistitis…”, respon l’acadèmic a les preguntes de la periodista Ima Sanchís.
Martínez-Pintor destaca la importància que comença a cobrar a la medicina la neurociència. “Sabem que l’exercici augmenta la producció d’endorfines baixant el nivell d’estrès i ansietat. A l’últim congrés internacional del dolor va quedar clar que la kinesiteràpia, la teràpia per l’exercici, és bàsica per recuperar un pacient amb dolor crònic. Que la carn vermella és estressant, i la pasta i l’arròs, relaxants. Cal dormir bé, i per això, millor no veure sèries o pel·lícules violentes abans de ficar-se al llit”, assenyala. En aquest sentit destaca la incidència dels marcadors del patiment en saliva i en sang, com el cortisol, la testosterona o l’alfaamilasa partint dels seus propis estudis sobre malalts reumàtics, amb un component de patiment emocional darrere de la seva malaltia.
“La solitud, el desamor i el catastrofisme són causa de moltíssimes malalties. Citant José Baselga, la majoria dels càncers tenen darrere una persona que pateix. Sembla que ens agradi viure en el tot va malament, quan la realitat és ben diferent. Ara s’emporten els rècords negatius. Necessitem bones notícies, que n’hi ha, i pensaments optimistes per estar sans. A mi em truquen els pacients per preguntar-me si ha sortit alguna cosa nova, una píndola de la felicitat. Aquesta píndola és exercici, relaxació, bona alimentació, dormir bé”, afegeix
Martínez-Pintor explica que la hipnosi pot ajudar a superar molts tipus de dolor, tot i que ofereix dos remeis eficaços per superar molts dels motius de patiment que s’acaben somatitzant: “un és la il·lusió, que és el primer que desapareix en persones que pateixen, tornar a tenir il·lusió per coses simples. L’altre és l’agraïment per allò que has fet, per allò que tens i per com ets; tot i que no sempre l’autoestima està al nivell, és una cosa a entrenar que aplaca el patiment”, conclou.
Membre de diverses acadèmies i societats mèdiques internacionals com l’Acadèmia Suïssa per a la Medicina Psicosomàtica i Psicosocial o la Societat Alemanya de Medicina Psicosomàtica i Psicoteràpia Mèdica, representant a Espanya de la Societat d’Intervenció no Farmacològica i cofundador del Grup Iberoamericà d’Antropologia Mèdica, Pintor és autor de nombrosos articles i publicacions en premsa especialitzada i de tres llibres sobre les repercussions que les emocions i el patiment tenen sobre la malaltia.
És conferenciant convidat habitual a congressos i universitats, ha organitzat, col·laborat i dirigit diferents cursos de societats científiques, tant espanyoles com europees, i la seva línia de recerca s’ha centrat en la recerca de marcadors bioquímics de les emocions i, en particular, del patiment humà, així com la seva eventual repercussió somàtica. Recentment va publicar al número 25 de la “Revista de Psicosomática y Psiquiatría”, editada per la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i la Societat Espanyola de Salut Mental Perinatal, l’article “Factores biopsicosociales y bioética en el dolor crónico”.
