El Dr. Joaquín Callabed, durant la conferència
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va oferir el passat 16 de maig dins del cicle d’activitats acadèmiques de la RAED la conferència “El necessari abordatge bio-psico-social a la consulta als adolescents”, en què va desenvolupar alguns dels principals problemes de salut prevalents a l’adolescència, sobre els que encara hi ha complexos i barreres socials que fa que s’hi actuï poc, com el cas de l’anorèxia i la bulímia, l’inici cada cop més precoç en el consum de tabac i alcohol i drogues, l’assetjament escolar i ciberassetjament, el fracàs escolar i les patologies emergents relacionades amb la salut mental, els trastorns obsessivocompulsius, les psicosis, les depressions i els intents d’autòlisi.
Per a l’expert, el pediatre és especialista idoni per fer tant una tasca clínica com preventiva de tots aquests casos en el si creu que hauria de ser un equip interdisciplinari. En aquest sentit, va recordar un dels principals postulats de l’Acadèmia de Pediatria dels Estats Units: “El camp de la pediatria inclou el creixement, el desenvolupament i la salut del nen i per això comença en el període previ al naixement quan la concepció es fa aparent. Es continua a través de la infància i l’adolescència, quan en general es completen els processos de creixement i desenvolupament. La responsabilitat de la pediatria pot, per tant, començar durant l’embaràs, i habitualment acaba als 21 anys”. A més, va recordar que els centres per a adolescents de la Universitat d’Stanford i la Universitat de Boston són referents mundials en medicina de l’adolescència.
Callabed va introduir el concepte de la pediatria social, en què ha abocat bona part de les seves recerques. “Fundada a França per Robert Debré, és un estat d’esperit que desenvolupa una visió global dels nens i joves, incloent-hi l’entorn social i les influències de la família i de l’escola. Hem de valorar a la visita aquests punts essencials: l’ambient familiar, l’ambient escolar o laboral, veure com actua en el seu cercle social i espais d’oci, indagar de consum de substàncies tòxiques, sense oblidar el tabac i l’alcohol, entendre com el jove viu la seva sexualitat, avaluar si hi ha símptomes de depressió marcats i ideació suïcida, oferir orientacions sanitàries a la família i, després de la visita a l’adolescent, podem intercanviar impressions i reforçar alguns punts on la col·laboració familiar pugui ser útil”, va assenyalar.
En aquesta tasca d’avaluació i prevenció adreçada a l’adolescència, l’expert va incidir en la prevenció d’accidents (motos, automòbils, armes, esports de risc), examen dels grups d’amistats, consum d’alcohol i altres drogues, addicció a internet i les ludopaties, l’existència de signes d’anorèxia i bulímia, les depressions i autolesions, l’anàlisi de risc de violència de gènere, la relació amb el centre educatiu, les dificultats escolars i el risc d’abandonament d’estudis. “El pediatre, la família i l’adolescent han de ser tres rodes que girin sincrònicament”, va insistir.
Per a l’expert, resulta clau aconseguir una bona comunicació entre l’adolescent i els seus pares, aconseguir així mateix una bona comunicació entre pares i escola, potenciar les activitats escolars extracurriculars com ara els esports escolars, que segons ells resulten els millors ansiolítics i antidepressius, i establir equips de salut mental atents a signes d’alarma. “Tota comunitat ha de tenir un programa de prevenció d’abandonament d’estudis i la figura del mentor o defensor de l’alumne. Com diu Patrick Alvin, director de la Unitat dʻAdolescents de Kremlim Bicêtre de París, ‘la depressió adolescent necessita un diagnòstic precoç i pot presentar-se com una fatiga per pensar, un cansament per sortir, un rebuig del plaer, un enfonsament de la seva imatge’. Per la seva part, l’Organització Mundial de la Salut va dir que el millor enfocament per a la prevenció del suïcidi és l’escola amb un equipo que inclogui mestres, metges, infermeres, psicòlegs i treballadors socials. És un fenomen multidimensional i multicausal que necessita suport familiar i escolar i mesures legals”, va concloure.
