Il·lustració 3D que representa bacteris i fongs de llevat
Manel Esteller, catedràtic de Genètica en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de l’Acadèmia Europea de Ciències del Càncer i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), destaca en una entrevista publicada el passat 27 de juny pel diari “La Razón” la importància de la diversitat bacteriana a l’intestí com un dels pilars de la salut actual amb motiu del Dia Mundial de la Microbiota Intestinal.
Per a l’expert, la microbiota no només influeix en la digestió i el metabolisme, sinó que també educa el sistema immune, modula l’activitat cerebral a través de l’eix intestí-cervell i contribueix a la producció de nutrients essencials. En aquest sentit, l’acadèmic explica en conversa amb la periodista Eva S. Corada que els estudis més prometedors se centren a analitzar en profunditat la composició i heterogeneïtat de la microbiota, així com en els avenços del trasplantament de microbiota fecal per tractar malalties inflamatòries intestinals. La diversitat bacteriana actua com un indicador clau de salut: una microbiota rica i variada ofereix més capacitat de resposta davant agressions i aliments, adaptant-se a cada etapa vital.
Esteller explica a l’entrevista que la microbiota evoluciona al llarg de la vida: és poc diversa en néixer, s’enriqueix ràpidament a la infantesa i adolescència, tendeix a empobrir-se i uniformitzar-se amb l’edat, però pot recuperar riquesa en persones centenàries. Aquesta diversitat en edats avançades s’associa amb un sistema immune més robust, millor salut cerebral i un aprofitament òptim dels nutrients, factors que afavoreixen la longevitat. Per preservar una microbiota saludable, l’investigador recomana una alimentació variada rica en fibra, prebiòtics i probiòtics presents en aliments fermentats com les llets fermentades. Al contrari, adverteix que les dietes monòtones i repetitives, pobres en fibra i aliments fermentats, redueixen dràsticament la riquesa bacteriana, generant una microbiota més homogènia i menys resilient.
Dr. Manel Esteller
A més del seu treball en epigenètica i oncologia, Esteller explica que també investiga actualment al costat del seu equip la interacció entre ambient, alimentació i envelliment, incloent-hi l’estudi de persones centenàries i, al seu torn, altres que presenten síndromes d’envelliment prematur com la progèria. Les seves paraules reforcen el creixent consens científic sobre el rol central de la microbiota en la medicina del futur.
Amb més de 640 publicacions científiques i de 150.000 cites, Esteller és el científic biomèdic més citat del món. A la llista del 2024 de la Universitat Stanford i la consultora Elsevier figura entre el 2% dels científics mundials. Segons Research.com, a la seva llista del 2025, ocupa el primer lloc a Espanya en Medicina, mentre que en Genètica se situa segon a escala nacional en la mateixa edició. Durant més de dues dècades, l’acadèmic va dirigir el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i posteriorment l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Entre altres reconeixements posseeix el Premi Rei Jaume I de Recerca Bàsica, el Premi Nacional de Recerca de Catalunya, la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari i el Premi de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
