Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, gestionat per la Unitat de Medi Ambient i Ecologia de la Fundació, ha presentat l’últim informe d’activitat de l’estació de seguiment marí Sa Caleta, situada al litoral de Palamós, a la Costa Brava. El document resumeix les tasques d’observació, diagnòstic ecològic i seguiment de bioindicadors realitzats durant el 2025 en un dels enclavaments submarins de més interès ecològic de la zona.

Segons el coordinador del projecte Silmar, el biòleg Mario Bofill, de l’organització Ocean for You (O4Y), els resultats d’aquest període permeten determinar que aquest punt del litoral manté una qualitat ecològica considerada de bona a molt bona malgrat la notable pressió humana i el continu escalfament de la Mediterrània. L’estació, enclavada a la cala Morro del Vedell, conserva una notable resiliència ecològica en un context de canvi climàtic accelerat, amb una puntuació global de 6,8 sobre 10. L’informe, de fet, registra en aquest període un augment significatiu de la biodiversitat, ja que l’inventari d’espècies observades passa de les 87 a la línia base del 2012 a 112 en aquest 2025. Tot i que la dada registra importants matisos, ja que aquest creixement es deu tant a un esforç de mostreig més gran, incloent-hi busseig nocturn i fauna críptica, com a l’arribada d’espècies foranes.

Bofill i Ventura descriuen a l’informe que, entre els elements més positius destaca l’estabilitat extraordinària de les comunitats d’algues brunes de la varietat ‘Cystoseira’ que, la revisió taxonòmica recent ha repartit entre els gèneres ‘Cystoseira’, ‘Gongolaria’ i ‘Ericaria’ (algues brunes, ordre ‘Fucals’), presenten valors pràcticament idèntics als del 2017 i 2018. També, destaquen que la pradera fragmentada de ‘Posidònia oceanica’, la fanerògama marina endèmica de la Mediterrània, es manté sense regressió generalitzada, i no s’han registrat mortalitats massives de gorgònies, en concret de l’espècie ‘Eunicella singularis’ (gorgònia blanca), com en anys anteriors. Tot i això, l’informe alerta de diverses amenaces. L’escalfament de l’aigua es consolida com el principal factor de canvi: l’estiu del 2025 va ser un dels més càlids mai registrats en Catalunya, dins d’un trienni (2023-2025) de temperatures excepcionalment altes. Aquest escalfament afavoreix l’expansió d’espècies invasores, especialment l’alga vermella ‘Lophocladia lallemandii’, ja observada a l’estació, i altres com ‘Asparagopsis spp.’ i l’alga verda ‘Caulerpa cylindracea’, situades com a prioritat de vigilància.

Altres pressions rellevants comparteixen un denominador comú: la creixent petjada ecològica del turisme de masses i de les activitats de lleure al litoral, la intensitat del qual tendeix a superar la capacitat de càrrega del sistema. L’ancoratge de les embarcacions sobre la ‘Posidònia’ arrenca i fragmenta la prada, un mal que pot trigar segles a recuperar-se; la nàutica recreativa afegeix contaminació, soroll submarí i resuspensió de sediments, i la pesca submarina, la pesca recreativa i el furtivisme mantenen deprimides les poblacions de grans reproductors —com el simple ‘Epinephelus marginatus’ i el déntol ‘Dentex dentex’—, amb efectes en cascada sobre tota la xarxa tròfica. El busseig recreatiu, quan no s’ordena, pot fer malbé per contacte físic a gorgònies i altres organismes fràgils, encara que ben gestionat es converteix també en una potent eina de sensibilització. S’hi suma l’absència total d’exemplars vius de la nacra ‘Pinna nobilis’ des de l’epizoòtia iniciada el 2016, provocada pel paràsit ‘Haplosporidium pinnae’. En positiu, la presència de juvenils de llagosta (‘Palinurus elephas’) i de cavallets de mar (‘Hippocampus spp.’) es valora com a indicador de funcionalitat de l’ecosistema.

Al seu diagnòstic final, Ventura descriu un nucli ecològic resilient però molt vulnerable, i proposa accions concretes: la protecció efectiva de la ‘Posidònia’, el control intensiu de les espècies invasores, el monitoratge de les gorgònies, l’ampliació de la consciència ciutadana i una incidència més gran en la gestió local que promogui l’ancoratge ecològic, la regulació estricta de la pesca i la possible ampliació de la Xarxa Natura 2000 marina. En aquesta línia de corresponsabilitat publicoprivada, el projecte explica, entre d’altres, amb la col·laboració de l’hotel Mas Ribas de Palamós, que ha comprès que invertir en la conservació activa del capital natural no és un cost, sinó una inversió en el mateix futur. Els ecosistemes marins sans —les prades de ‘Posidònia’ que capturen carboni blau i protegeixen la costa de l’erosió, les comunitats d’algues brunes que sostenen la biodiversitat, les aigües netes que atreuen el visitant— deixen serveis ecosistèmics dels quals depenen directament la qualitat de vida i el benestar del territori, i també la mateixa activitat turística. Preservar aquell capital natural és la condició perquè aquells serveis continuïn estant disponibles avui i per a les generacions futures.

El projecte Silmar va ser reconegut amb el Premi Talent 2024 en la categoria “Biotech, química i ciències de la vida” per la seva contribució al coneixement de la biodiversitat marina i a la presa de consciència sobre l’impacte humà en mars i oceans. El 2025, el projecte ha reforçat la seva xarxa d’estacions i protocols d’estudi per obtenir dades més precises en un context de pressions creixents derivades del canvi climàtic, la contaminació i l’ús intensiu del litoral. Recentment, Silmar també va presentar el seu últim informe d’activitat de l’estació de seguiment marí La Cima, al seu cas ubicada al litoral de Castell-Platja d’Aro, també a la Costa Brava, amb resultats lleugerament més optimistes.