Dr. Daniel Turbón
Daniel Turbón, catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Avances en evolución humana. Ideas esenciales y novedades”, que es publicarà al volum 23, monogràfic 9, de la revista “Tribuna Plural”, editada per la RAED. En aquest treball, l’acadèmic resumeix de manera succinta l’evolució de l’ésser humà fins a la seva separació en diversos grups fa uns 150.000 anys i l’alliberament de les bases biològiques per seguir la seva pròpia consciència i llibertat.
L’acadèmic inicia la reflexió recordant com les espècies difereixen genèticament per la interacció de la mutació, la deriva genètica, la selecció natural i l’estructura de la població. Quan les poblacions queden aïllades reproductivament, per geografia o altres factors, tendeixen a diferenciar-se amb el temps. Els humans, tal com els coneixem avui, van aparèixer per primer cop a l’Àfrica oriental fa uns 200.000 anys. Alguns grups van emigrar des d’allà fa uns 150.000 anys per poblar Àsia, Austràlia, Europa i, finalment, el continent americà, iniciant una evolució particular que dura fins a l’actualitat.
“Des de llavors, les barreres geogràfiques van separar la humanitat en diversos grups principals, la qual cosa va reduir en gran manera l’intercanvi de gens. Les barreres culturals van influir menys en la diferenciació, sent els factors restants les expansions i contraccions demogràfiques de les poblacions. Van originar, així, conjunts complexos de diversitat genètica que coneixem avui”, assenyala Turbón.
Tot i que l’acadèmic incideix especialment en els trets no biològics que han configurat l’ésser humà com ha arribat a ser: la capacitat plàstica i d’abstracció del cervell, l’aprenentatge i la transmissió generació rere generació gràcies al llenguatge i la convivència social. “Mitjançant els gens humans s’ha aconseguit allò que altres gens no van aconseguir: formar la base biològica d’una cultura extrasomàtica, que va resultar ser el mètode més poderós d’adaptació al medi ambient que el de cap altra espècie”, explica.
A partir d’aquí, Turbón incideix en elements pròpiament humans, com la mateixa consciència i la individualitat dels altres, cosa que li va permetre desenvolupar conceptes com la llibertat i l’ètica. “Hi ha una gran bretxa que separa l’ésser humà de la resta dels éssers vius. Cap animal no ha assolit les propietats exclusives de l’home de racionalitat i de l’ètica, les quals només emanen de la llibertat, i són impensables sense aquesta”, conclou.
