Miquel Ventura, president de la Fundació Mar i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha presentat el treball “Evaluar la calidad del patrimonio natural de las zonas euromediterráneas”, on analitza les diferents lleis i mesures de protecció natural que existeixen tant als diversos països de l’àrea mediterrània com a nivell europeu i insta les autoritats a emprendre mesures urgents per pal·liar els efectes, ja notables, del canvi climàtic.

regiones biogeográficas terrestres y marinas de los paises europeos“El continent europeu és un dels llocs del món on des de l’antiguitat l’ésser humà ha transformat més intensament l’entorn, sent actualment una de les zones més poblades del planeta amb una profunda petjada ecològica sobre el continent i el mar. La transformació històrica del medi natural ha evolucionat amb les cultures que l’han poblat conformant una estructura paisatgística heterogènia que alberga una important, interessant i complexa diversitat ecosocial. Però durant els darrers 90 anys el desenvolupament econòmic i industrial de les societats europees ha estat exponencial, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, generant efectes antagònics sobre el medi ambient i la natura”, inicia Ventura la seva reflexió.

Després d’una avaluació dels nivells de protecció, l’estudiós es pregunta si estem aconseguint els nostres objectius de millora i conservació d’aquest patrimoni a l’entorn euromediterrani i insisteix a destacar l'”estat de conservació” que ja contemplen les normatives tenint en compte diversos conceptes de molt important com són l’àrea de distribució de les espècies, l’estat de les poblacions objectiu, la superfície de l’hàbitat i els més adequats per a cada espècie, la seva estructura i funcions, així com les perspectives de futur. Aquest ha de ser el punt de partida per establir una prioritat d’actuacions.

En aquest sentit, Ventura incideix en la necessitat d’abordar aquestes qüestions des d’un àmbit transnacional, ja que “el grau de conformitat i la qualitat de les dades dels informes nacionals són molt insuficients i per això han de millorar en gran mesura els programes de seguiment específics mitjançant protocols d’estudi estandarditzats i eficaços”, considera. “Hem de ser capaços de fer comprendre als poders polítics de cada Estat i, de forma transversal a les seves poblacions, que la qualitat del medi ambient i de l’entorn és una prioritat fonamental i ineludible si volem assegurar-nos un futur sa i en equilibri amb la natura. Per a això és essencial socialitzar el concepte d’ecologia a la societat i entendre que invertir en conservació i protecció del patrimoni natural és sinònim de millora del capital natural del qual depenen la nostra economia, la nostra salut i el nostre benestar”, conclou.

 

Aquesta entrada també està disponible en: esEspañol enEnglish