Vivian Hartmann, directora de Desenvolupament Corporatiu de la RAED, explica l’origen català del cartell que Armstrong i Aldrin van deixar al Mar de la Tranquil·litat

Wolfgang y Vivian Hartmann

Wolfgang y Vivian Hartmann

Vivian Hartmann, directora de Desenvolupament Corporatiu i Relacions Institucionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i directora de l’empresa de tipografia BauerTypes, explica com els tipus de tipografia Futura en què es va imprimir el text de la placa que Neil Armstrong i Buzz Aldrin van dipositar a la Lluna el 1969 es van fondre a Barcelona a l’empresa que dirigia el seu pare, Wolfgang Hartmann. L’històric text, en majúscules i en anglès, diu “Aquí homes del planeta Terra van posar peu a la Lluna per primera vegada el juliol de 1969 d.C. Vam venir en pau en nom de tota la humanitat”.

La tipografia Futura va ser creada per Paul Renner i fosa per primera vegada per la Bauersche Giesserei d’Alemanya en l’any 1927. La firma, que va obtenir els drets en exclusiva de la Futura, era propietat de Georg Hartmann. El seu fill, Carlos Hartmann, dirigia a Barcelona l’empresa Fundición Tipográfica Neufville, coneguda per representar als principals fabricants de maquinària d’impressió d’Alemanya, però també per fondre els mateixos tipus com els de la Bauersche Giesserei.

En començar la Segona Guerra Mundial, a causa que els països en conflicte amb Alemanya havien prohibit la importació de productes d’aquest país, es va convenir entre pare i fill que la Futura seria fosa a la Fundición Tipogràfica Neufville i exportada des d’allà als Estats Units. Per això, els tipus Futura que adquirien les impremtes americanes procedien de l’empresa espanyola. L’any 1963 Wolfgang Hartmann, fill de Carlos, es faria càrrec de la direcció de la Fundición Tipogràfica Neufville, que anys després es va refundar com a BauerTypes. La seva formació prèvia a la Bauersche Giesserei li va permetre conèixer a fons tot el relacionat amb la fosa de tipus. Va seguir mantenint relacions internacionals amb tots els actors del sector a través de l’Associació Tipogràfica Internacional, de la qual va arribar a ser vicepresident.

Moltes prestigioses marques van adoptar la Futura fosa per Neufville per a les seves campanyes de publicitat: Volkswagen, Nike, Hewlett-Packard, Massimo Vignelli, Shell… Havia estat també la tipografia preferida d’Stanley Kubrick, qui el 1968, un any abans de l’arribada de l’Apollo 11 a la Lluna, va presentar la pel·lícula “2001: Una Odissea a l’Espai”. El film va inspirar als responsables del gravat del text a la placa de la Lluna, tot i que la Futura ja es feia a l’Exèrcit dels Estats Units per a la impressió d’etiquetes col·locades en instruments que necessitaven ser molt llegibles.