Aldo Olcese
President de la “Fundación Independendiente” i de “Asociación Nacional Sociedad Civil Ahora” i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Carta publicada pel diari digital “El Confidencial” el 7 de setembre del 2020
Aldo Olcese, president de la Fundació Independendent i de l’Associació Nacional Societat Civil Ara i vicepresident i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona en una carta publicada el passat 7 de setembre pel diari digital “El Confidencial” que titula “La moral de los jóvenes” sobre les retallades que han dut a terme les grans empreses, en particular en l’ocupació juvenil i els projectes vinculats amb joves treballadors i investigadors, sota la pressió de la crisi econòmica que ha comportat la pandèmia. Per a l’acadèmic, moltes grans firmes no estaven forçades a imposar aquestes polítiques de contenció donats els seus resultats i fins i tot uns comptes sanejats, però tot i així ho han fet per precaució. Per aquest motiu les commina a mantenir la seva activitat i a il·lusionar els joves davant el que pot desembocar en una generació professional perduda a conseqüència del coronavirus.
Dr. Aldo Olcese
“Hi ha moltes empreses i autònoms que no poden sobreviure a la crisi sense retallades dràstiques perquè viuen al dia i això és comprensible. Però les grans companyies rendibles s’hi han sumat amb entusiasme com a mesures precautòries per si les coses empitjoren, sense adonar-se que seva política contribueix a l’empitjorament més que a la millora”, assenyala Olcese. Al seu entendre, els nous professionals suposen un capital intangible per a l’economia i la societat que no pot ser malbaratat.
Per al president de la Fundació Independent, dins de les responsabilitats de les grans empreses està també mantenir viva la flama de l’optimisme i una relativa normalitat en la seva activitat. “¿Pot un sistema capitalista sa i estalvi permetre’s el luxe de no guanyar diners un any o fins i tot de perdre’n dins d’un context de guanys acumulats de forma ininterrompuda al llarg dels darrers trenta anys en gairebé tots els sectors estratègics de l’economia mundial? La resposta és que sí que ho pot fer i a més ha de ser així”, considera.
“No hi ha major tresor en una societat que la felicitat que donen la motivació i les il·lusions de la joventut i la seva capacitat de generar dinàmiques de motivació i modernització. Tenim tots, i molt especialment els que tenim el privilegi de decidir pels altres en diferents àmbits, la irrenunciable, indelegable i inevitable responsabilitat de mantenir alta la moral col·lectiva, que comença per la dels joves”, conclou.
