Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).

Escrit elaborat a petició de la Junta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i remès als acadèmics de la mateixa i a tots els col·legiats en algun del col·legis de veterinaris de Catalunya

El concepte “Una sola salut” va ser introduït al començament de la dècada del 2000, amb el desig de resumir en molt poques paraules un fet reconegut feia més de cent anys: la salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en els quals coexisteixen. L’Organització Mundial per a la Salut Animal (OIE) dóna suport i aplica aquest enfocament com un plantejament col·laboratiu global per afrontar la salut humana i la sanitat animal, respecte als animals domèstics o silvestres i els ecosistemes.

Les malalties d’origen animal a les que l’home és sensible, com la influença aviària, la ràbia, la febre de la Vall del Rift o la brucel·losi, representen riscos d’àmbit mundial per a la salut pública. Altres malalties de transmissió essencialment de persona a persona circulen en animals o tenen un reservori animal identificat i poden causar greus crisis sanitàries com ha quedat penamente de manifest, en l’epidèmia causada pel virus de l’Ébola i l’actual pandèmia originada per la SARS-CoV-2. Aquests riscos s’accentuen amb la globalització i els canvis climàtics, que multipliquen les oportunitats perquè els patògens colonitzin nous territoris i evolucionin sota noves formes.

Segons l’OIE, en l’actualitat s’estima que el 60% de les malalties d’etiologia infecciosa que afecten l’home són zoonòtiques. Com a mínim el 75% dels agents patògens de malalties infeccioses emergents de l’ésser humà són d’origen animal. Cada any apareixen cinc noves malalties que afecten l’home, de les quals, tres, són d’origen animal. Així mateix, cal destacar que el 80% dels agents patògens que poden utilitzar-se amb fins de bioterrorisme són zoonòtics.

El control de tots els patògens zoonòtics (transmissibles de l’animal a l’home i viceversa) en el seu origen animal és la solució més eficaç i més econòmica per protegir l’home. Per tant, la protecció de la salut pública ha de basar-se en l’elaboració d’estratègies mundials de prevenció i control de patògens, coordinades en la interfície animal-home-ecosistemes i aplicables a nivell mundial, regional i nacional mitjançant la implementació de polítiques adequades.

Els serveis veterinaris, inclosos els seus components públics i privats, tenen un paper essencial en l’elaboració i implementació de polítiques de gestió dels riscos sanitaris. Protegint la sanitat i el benestar animal, els serveis veterinaris contribueixen a millorar la salut humana. També hem de considera  el seu paper indiscutible en el control de la seguretat alimentària i per tant de la innocuïtat dels aliments.

El concepte “una salut” implica un punt de mira destinat a dissenyar i aplicar programes, polítiques, lleis i investigacions en què especialistes en diversos àmbits, col·laborin amb la finalitat d’aconseguir un correcta salut pública. Els bacteris, els fongs, els paràsits i els virus afecten tant a animals com a humans quan uns i altres conviuen en un mateix ecosistema. Els esforços de només un sector no poden prevenir o eliminar el problema. Els professionals de diverses especialitats que desenvolupen una tasca activa en diferents sectors, com la salut pública, la salut animal, la salut vegetal i el medi ambient han d’unir les seves forces per donar-li suport realitat definida com una salut.

Així mateix i per tal deprevenir i detectar brots de zoonosi i problemes de contaminació dels aliments i respondre davant d’ells, els diferents sectors han de compartir les dades epidemiològiques i de laboratori. Els funcionaris governamentals, els investigadors i els professionals de tots els sectors d’àmbit local, nacional, regional i mundial han de respondre de manera conjunta a les amenaces sanitàries.

L’OMS col·labora estretament amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) per promoure respostes multisectorials als perills en matèria d’innocuïtat dels aliments, els riscos de zoonosi i altres amenaces per a la salut pública en la interacció entre éssers humans, animals i l’ecosistema i proporcionar orientacions sobre la manera de reduir aquests riscos. Hem de recordar que ja Louis Pasteur deia: “El metge s’ha ocupat històricament de tenir cura de l’home i el veterinari ho ha fet de la humanitat”.

La tasca del veterinari inclou en primer lloc la seva responsabilitat de liderar la lluita per l’eradicació de malalties epizoòtiques i zoonòtiques de gran importància sanitària tant per la seva propagació, clínica i desenllaç, com per la seva repercussió econòmica. En aquest sentit, recentment el director general de la FAO ha requerit a les autoritats dels diversos països la incorporació de veterinaris, com a especialistes en sanitat animal, en la prevenció i control de la pandèmia originada per la SARS-Cov-2, al context d’una salut. Els veterinaris són personal sanitari, però no han estat requerits per formar part dels equips responsables del control de l’actual pandèmia, a nivell estatal, a diferència del que ha passat en altres països europeus.

A Espanya es xifra en gairebé 40.000 el nombre de veterinaris, que es distribueixen en diversos sectors. Una part, al sector primari, ramaderia i aqüicultura, per proporcionar a la població aliments segurs. Un altre nombre important de veterinaris dedica els seus esforços a vetllar per la salut, la correcta alimentació i el benestar dels animals, millorant les seves produccions perquè siguin segures, rendibles i sostenibles. També ocupen un paper destacat en la cadena alimentària protegint la seguretat dels aliments mitjançant la inspecció i control sanitari en escorxadors, indústries alimentàries i establiments de venda al consumidor final, com en comerços minoristes i restauració col·lectiva.

Sens dubte, una de les funcions que més identifica al veterinari és en els centres clínics, tenint cura de la salut de les mascotes, prevenint les seves malalties i guarint les seves patologies, desenvolupant la seva tasca en centres d’atenció primària que s’han de considerar com integrants de la xarxa de vigilància epidemiològica.

Cal esmentar també el paper dels veterinaris en medicina i cirurgia d’animals d’esport i lleure, en laboratoris d’anàlisi i en centres d’investigació. En aquests últims és de justícia destacar, la seva col·laboració, en la incessant cerca per obtenir i validar, entre d’altres, vacunes per prevenir la SARS-CoV-2, així com la seva activa participació en els assajos de nous fàrmacs i de noves aplicacions d’altres que ja formen part de l’arsenal terapèutic actual. També hem de recordar la seva imprescindible presència en el control duaner i en llocs d’inspecció fronterera, així com en la gestió i recuperació de fauna silvestre, i en la protecció de l’entorn. Sens dubte una de les funcions de veterinari, que forma part de la seva raó de ser és la prevenció, controlant i eradicant l’aparició de malalties zoonòtiques.

La professió veterinària ha assumit un compromís històric que es resumeix en el lema que aporta en el seu escut: “Higia pecoris, salus populi” (la higiene dels animals és la salut humana). Amb l’esperit sanitari i de servei, inherent a la raó de ser de la veterinària, l’Organització Col·legial Veterinària Espanyola (OCV) ha constituït un grup de treball integrat per científics experts en epidemiologia, malalties infeccioses, microbiologia i immunologia. El grup d’experts té com a principal funció “assessorar sobre l’evolució i el control de la pandèmia i la relació de virus amb persones i animals”, atenent a la premissa que els veterinaris són sanitaris que no només treballen amb animals, sinó que tenen una gran experiència en la gestió d’epidèmies, compartides o no amb les persones.

Indiquen que “pel seu treball diari i la seva activitat investigadora, els veterinaris saben bé com actuar davant les infeccions transmissibles. Conceptes com bioseguretat, control de moviments o proves diagnòstiques massives formen part del seu dia a dia”. La pandèmia ocasionada pel SARS-CoV-2 demostra que només hi ha una salut i que la col·laboració entre medicina, veterinària i ecologia és més necessària que mai. En aquest sentit, diversos experts reclamen que el comitè científic que estudia com lluitar contra la pandèmia incorpori perspectives ecològiques i veterinàries, ja que la salut de les persones té una gran dependència amb l’estat dels ecosistemes i la biodiversitat.

“La premissa d’una salut és ara mateix una necessitat absoluta per abordar la crisi. Aquest concepte vol dir que no hi ha diferències entre la salut de les persones, la dels animals i la de l’entorn, perquè estan relacionades entre si. Si una falla, les altres també”, ha afirmat Luis Alberto Calvo, president de l’Organització Veterinària Espanyola (Colvet). La salut animal és fonamental per entendre l’aparició d’aquest tipus de brots vírics, però aquesta, segons les premisses d’una sola salut, es veu influenciada per l’estat de la salut ambiental i la riquesa dels ecosistemes. La incorporació d’una pluralitat acadèmica als comitès científics permet un plantejament múltiple per controlar el virus des de totes les perspectives, així com entendre el seu origen per evitar l’aparició de nous brots.

En el marc de la pandèmia de Covid-19, l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i l’Associació Veterinària Mundial (WVA) han cridat, conjuntament, l’atenció sobre els rols i responsabilitats de la professió veterinària a la salut pública. Destaquen les activitats veterinàries específiques que són claus per garantir la seguretat alimentària, prevenció de malalties i maneig d’emergències. Com indica el doctor Arenas, “poques vegades s’ha comptat amb l’ajuda en la gestió d’epidèmies de el professional sanitari que més experiència té en el control i eradicació reeixits de malalties col·lectives: el veterinari. I on s’ha fet, els resultats han estat sempre millors. Com a la Xina i a Alemanya, per exemple, en aquesta crisi”.

Cal tenir en compte que quan una malaltia afecta un individu ha de ser tractada per un especialista mèdic, ja sigui metge humà o metge veterinari, però quan la malaltia afecta el conjunt d’una població ha de ser abordada des d’una perspectiva epidemiològica. Gràcies a l’acció del veterinari, s’han aconseguit eradicar diverses malalties, moltes d’elles d’elevada transmissibilitat i molt greus, i fins i tot algunes zoonòsiques. Així mateix, el doctor Arenas destaca que en el cas de l’actual epidèmia, per a la qual no disposem de tractaments ni vacunes eficaces, com passa amb la pesta porcina africana, la detecció precoç i l’aplicació de plans de contingència adequats són les millors eines per el seu control.

En sanitat animal, per detectar precoçment qualsevol problema sanitari es disposa de diferents programes de vigilància epidemiològica. Tots els plans de contingència de malalties detallen unes directrius comunes que promouen detallar les estratègies sanitàries i les activitats generals que han de realitzar els serveis veterinaris, tant oficials com privats, involucrats en l’emergència sanitària davant la presentació d’una malaltia infecciosa. Però, en veterinària, els plans de contingència no només contemplen les mesures tècniques necessàries per al control del brot, sinó també les mesures econòmiques per als sectors afectats. Els veterinaris tenim molt imbuït en els nostres gens l’establiment de mesures de bioseguretat de les poblacions que gestionem.

Altres aspectes que són d’interès en la contingència de malalties són les quarantenes i la compartimentalització (que hauria suposat un important alleugeriment econòmic per a zones amb escassa o nul·la incidència). El veterinari és un professional que té la visió de enfrontar-se a les malalties des del punt de vista del col·lectiu, molt més que els metges, més acostumats en general al tractament de l’individu. Ignorar i renunciar a l’aportació que la nostra professió pot fer a la crisi fa que en la gestió de la mateixa es pugui estar cometent un greu error. Altres països, com Alemanya, Xina o Illes Fèroe han comptat amb la contribució de veterinaris i els resultats estan sent clarament més favorables pel que fa a Espanya.

Sens dubte, el professional veterinari és el que té una major experiència en el control i eradicació de malalties que afecten el conjunt de la població. Al llarg de la seva història, la veterinària ha hagut de fer front a moltes malalties de gran importància sanitària i amb un enorme calat econòmic, creant la policia sanitària internacional. Tots tenim en la ment la crisi de les vaques boges, l’Ebola, la grip aviària i altres malalties clàssiques on el paper del veterinari és crucial com la brucel·losi, tuberculosi, salmonel·losi, listeriosi, ràbia, triquinosi, toxoplasmosi i un llarg etc.

Finalitzem aquest breu reflexió amb les paraules que el ministre francès d’Agricultura i Alimentació, Didier Guillaume, va enviar el passat 9 d’abril a tots els veterinaris de país veí i especialment als veterinaris clínics, en forma de carta: “La propagació mundial de la Covid-19 ens col·loca en una situació inèdita. Un doble desafiament, sanitari i econòmic. França té els actius necessaris per a superar aquest repte: disposa d’infraestructures de qualitat i pot comptar amb les seves forces, públiques i privades, de les que vostès, els veterinaris, en formen part. La seva professió de veterinari els col·loca en el cor dels principals problemes, tan estratègics com la preservació de la salut pública i animal, la garantia del benestar animal i la garantia d’una dieta saludable i de qualitat. Els agraeixo, en vista dels desafiaments de la seva professió, la plena mobilització. Perquè perseguir el doble desafiament, salut i econòmic, és possible, i sé que puc comptar amb la seva experiència i competències per actuar amb plena responsabilitat, amb racionalitat i pragmatisme. També sé que molts de vostès s’han mobilitzat per ajudar al sector mèdic, amb plena solidaritat, ja sigui mitjançant el subministrament d’equips o consumibles, o la mobilització de prop de 5.000 veterinaris, a punt per unir-se a la reserva nacional de salut. M’he comunicat amb els seus representants i hem parlat del concepte ‘Una salut’, que pren tot el sentit durant aquest període. El Govern ha anat identificant el que el sector veterinari podia aportar al món mèdic, ja siguin medicaments veterinaris o habilitats analítiques en laboratoris. Les converses mantingudes van encaminades a poder mobilitzar les empreses veterinàries en la producció de kits de diagnòstic per a la medicina humana. Vostès són transmissors d’importants informacions al vostre públic, ja que diverses persones es pregunten sobre els possibles riscos relacionats amb els animals de companyia. Realment, un discurs objectiu i científic és essencial. Vostès contribueixen plenament a l’esforç de la comunitat nacional, i per això i a canvi l’Estat està amb vosaltres en aquest període tan difícil. És per això pel que volia dirigir-me a vostès amb un missatge de suport i profund reconeixement en nom de Govern i de França. Senyores i senyors, reben tot el meu suport i els meus més sincers agraïments“.

Ressonin aquestes paraules al món veterinari i serveixin de reconeixement i nou impuls per seguir dedicant tots els esforços en pro d’una sola salut, aplicant els coneixements en previsió, investigació i servei a la societat que caracteritzen la nostra professió sanitària. Reclamem a les nostres autoritats que comptin amb la col·laboració veterinària en els comitès científics, que sens dubte permetria aportar els reconeguts coneixements en prevenció i salut pública dels nostres experts.