Dr. José María Baldasano
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com a representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va participar el passat 14 de maig en la jornada “Planificación territorial, sostenibilidad y presencia en los medios. La València metropolitana en la agenda urbanística y mediática”, organitzada per la Universitat Politècnica de València. Les sessions es van articular en tres taules rodones, en les quals reconeguts experts en medi ambient, urbanisme i economia van abordar els criteris científics que ha de continuar una àrea metropolitana com la de València per garantir el seu desenvolupament sostenible i evitar futures tragèdies com les provocades per la DANA de l’any passat.
La primera taula, moderada per Débora Domingo, arquitecta i vicerectora universitària, es va centrar en la sostenibilitat i va comptar amb la participació de Baldasano, que recentment va publicar l’article “Las DANAs que vendrán”. Se li van sumar Félix Francés, expert en enginyeria hidràulica i vicepresident de la Plataforma Tecnològica Espanyola de l’Aigua; el periodista Joan Carles Martí, director del diari “Levante”, i el doctor enginyer agrònom José Luis Rubio, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i Premi Jaume I. A la segona, sobre planificació urbanística i moderada per Marina Sender, presidenta del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, van participar Antonio García Heredia, que va ser director de la corporació metropolitana Gran València; Alejandro Escribano, autor del Pla General d’Ordenació Urbanística de València, i l’arquitecte i urbanista de l’Ajuntament de Valencia José María Ezquiaga, autor del Pla Metropolità de València.
Finalment, a la tercera taula de debat, sobre arquitectura i seguretat, van ser presents Juan Carlos Arnuncio, catedràtic de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Madrid; Ricardo Montoro, cofundador de l’estudi urbanístic mOve architecture laboratory; José Seguí, Premi Nacional d’Urbanisme i director de la revista “Geometría”, i Vicente Ordaz, president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana. El debat va ser moderat per Manuel Barrera, director del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València. A aquestes taules es va sumar un col·loqui per tancar l’acte i presentar les seves primeres conclusions, protagonitzat pel periodista Álvaro Errazu, director d’ESdiario Comunidad Valenciana; l’arquitecte José Durán, relator de la jornada, i José María Lozano, director acadèmic de l’esdeveniment i president del Consell Valencià de Cultura. El moderador va ser José Francisco Monserrat, vicerector de la mateixa universitat valenciana. Va clausurar la jornada Salvador Lara, degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
“La idea d’una València metropolitana no és nova. Ja el 1947, inspirant-se en models com el Gran Bilbao o les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona, es va crear la Corporació Administrativa Gran València. Aquesta entitat, que va cobrar especial protagonisme després de la riuada del 1957, va estar en funcionament fins al 1986. L’estudi més profund sobre aquesta experiència el va fer Juan Ramón Selva, que a la seva tesi doctoral distingeix tres etapes en la planificació: funcionalista, organicista i humanística, i defensa que, més enllà de les crítiques habituals, hi va haver també assoliments rellevants. Gairebé quatre dècades després de la seva dissolució, la necessitat d’una estratègia metropolitana torna amb força. La gota freda de l’octubre passat va posar sobre la taula les mancances de l’actual model. Avui, els més de 30 municipis de l’àrea metropolitana comparteixen no només el territori, sinó també grans desafiaments: mobilitat, aigua potable, sanejament, gestió de residus… Coordinar-los de forma eficaç, sense renunciar a l’autonomia local, és clau per millorar l’eficiència i el benestar”, van assenyalar els impulsors de la jornada.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
