Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició, acadèmic d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Ciències de l’Alimentació i acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), i Marcela González-Gross, catedràtica de Nutrició i Fisiologia de l’Exercici i directora del Departament de Salut i Rendiment Humà de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport-INEF de la Universitat Politècnica de Madrid, presidenta de la Societat Espanyola de Nutrició, acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i acadèmica numerària de la RAED, publiquen al número 181 de la revista “Distribución y consumo”, editada per Mercasa, l’empresa pública espanyola de referència al sector de la distribució alimentària, l’article “Alimentación saludable. El ejemplo de la dieta mediterránea”, en el qual resumeixen els seus treballs sobre una matèria en la qual són reconeguts experts.

“Actualment, l’alimentació saludable no és només la que evita caure en la malnutrició, és a dir, aquella que ens aporta tots els nutrients, a través dels aliments i begudes, que necessita el nostre organisme per viure, sinó la que permet de gaudir de la millor salut possible, evitar les malalties cròniques no transmissibles i envellir lliure de discapacitat. Per això, hem de seguir una alimentació rica en fruites i verdures, llegums, cereals, peix blau, fruits secs, oli d’oliva, moderada en lactis fermentats, carn blanca, ous, i baixa en carn vermella, sucres, sal i greixos saturats. Això es correspon amb la dieta mediterrània, que va ser inscrita el 2010 en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco i és una de les dietes més estudiades en la investigació científica i ha demostrat els seus efectes beneficiosos per a la salut i la prevenció de malalties cròniques no transmissibles”, resumeixen els autors el seu estudi.

Per a Urrialde i González-Gross, aquesta dieta saludable va molt més enllà d’una llista d’aliments i de les seves principals elaboracions per convertir-se en una sèrie d’actituds i valors comportamentals com la pràctica d’activitat física, el descans curt ocasional que suposa el costum de la migdiada, els menjars socials i en calma i un ampli patrimoni gastronòmic. D’altra banda, els experts advoquen perquè aquest model d’alimentació sostenible sigui promogut per les institucions públiques i privades i objecte d’investigació, coneixement i respecte a la cadena contínua de producció, processament, promoció, venda i consum d’aliments donat el retrocés del qual és objecte.

“Malgrat aquests beneficis comprovats, les dades de les investigacions realitzades als països mediterranis indiquen un progressiu allunyament de la dieta mediterrània al llarg de les últimes dècades. Això és una preocupació compartida entre investigadors, clínics i administracions públiques, i hem d’unir els nostres esforços en fer-la més atractiva per a les generacions actuals i futures, amb un enfocament d’una sola salut pel que fa a l’alimentació”, assenyalen els dos acadèmics, que alerten de l’auge del menjar ràpid i advoquen per la reducció de sal i sucre, així com de la ingesta de greixos saturats. “Una alimentació saludable ha de tenir en compte aspectes innovadors com la sostenibilitat. Els estudis demostren que la dieta mediterrània és una dieta sostenible. Que es vagi deixant de seguir ha de ser una preocupació compartida entre investigadors, clínics i administracions públiques, i hem d’unir els nostres esforços en fer-la més atractiva”, conclouen.

Reconegut expert en la regulació alimentària, Urrialde és autor i coautor de publicacions científiques relacionades amb l’educació nutricional. Va ser cap de Salut i Seguretat Alimentària a Puleva Food, director de l’Àrea de Sanitat i Alimentació en la Unió de Consumidors d’Espanya, coordinador tècnic de la revista “Ciudadano”, director de Salut i Nutrició de Coca-Cola Iberia, tècnic d’anàlisi de l’Institut del Fred del Consell Superior d’Investigacions Científiques i col·laborador de la Càtedra de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid. Per la seva part, González-Gross és membre de les juntes directives de la Federació de Societats de Nutrició d’Europa i de la Iniciativa Europea “L’Exercici és Medecina”, membre de la Unió Internacional de Ciències de la Nutrició, sòcia fundadora de la xarxa científica Exernet i membre de Xarxa Cíber d’Obesitat i Nutrició. Ha participat així mateix en més de 70 projectes d’investigació i donat més de 250 conferències en l’àmbit nacional i internacional. Ha rebut diversos premis, entre ells, el Premi Nacional d’Investigació en Medicina de l’Esport que concedeix la Universitat d’Oviedo.

Llegiu l’article