Daniel Turbón
Catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Daniel Turbón, catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat a la reconeguda revista “Journal of Anthropological and Archaeological Sciences” el treball “Functional Adaptation of the Human Facial Skull to the American Ecosystems of the Late Pleistocene”, en el qual determina els trets i el grau en què la diversitat facial dels caçadors-recol·lectors amerindis reflecteix la seva evolució, història i la seva adaptació al seu ecosistema a partir de l’estudi de 417 cranis no deformats (231 masculins i 186 femenins) provinents de diverses col·leccions i museus d’Europa i Amèrica.
Dr. Daniel Turbón
L’acadèmic va aplicar la seva anàlisi sobre 17 variables facials de quatre sèries d’amerindis i d’esquimals de Groenlàndia de tots dos sexes. Tant els caçadors com pescadors amerindis estudiats es distingeixen bé morfològicament dels esquimals. La principal variació facial són prognatismes subnasales i alveolars, amb amplis rangs de diversitat intragrupal. Tots dos prognatismes són al seu torn variables, tot i que més marcats a les dones. Els indígenes de la Terra del Foc, a l’extrem sud del continent, i els homes de Arikara (Dakota de Sud) són els menys prognàtics. En aquests i la resta de casos, Turbón conclou que la història evolutiva dels amerindis amb diferències significatives es deuen a una adaptació funcional que va modificar els seus rostres.
“El continent americà és un lloc ideal per estudiar l’evolució i adaptació del fenotip humà a diferents ecosistemes. La raó rau en part en la variació osteològica dels caçadors-recol·lectors nord-americans que són descendents dels primers colons, atès que van ser els primers humans a arribar-hi. Per tant, les diferències culturals i biològiques entre els amerindis poden provar de forma fefaent el grau de variació morfològica com evident resultat del desenvolupament evolutiu in situ”, assenyala l’estudiós.
El “Journal of Anthropological and Archaeological Sciences” és una revista d’accés obert que cobreix totes les àrees d’arqueologia i antropologia, incloent-hi geo-arqueologia, geo-cronologia, antropologia socio-cultural, antropologia filosòfica, arqueo-zoologia, genètica, anàlisi de materials i ciències de la conservació. La revista té com a objecte, més enllà de difondre els avenços científics en aquestes matèries, crear una consciència informada dels pobles, cultures, idiomes i nacions del món, obtenir una major comprensió i apreciació de les varietats de l’experiència humana a través del temps i l’espai i una comprensió bàsica dels conceptes evolutius en general i l’evolució humana en concret.
