Dr. Rafael Mateu de Ros
Rafael Mateu de Ros, soci fundador de Ramón y Cajal Abogados, àrbitre titular de la Cort Civil i Mercantil d’Arbitratge de Madrid i de la Cort d’Arbitratge de Madrid, membre del Comitè Bancari i Financer d’Arbitratge de l’Associació Europea d’Arbitratge i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar al Cicle de Ponències que la RAED va celebrar l’any passat a Barcelona i Madrid el ““Dictamen sobre los efectos de la pandemia en relación con determinados contratos del sector público: reequilibrio económico de los contratos de explotación de venta de objetos de merchandising en las tiendas de los museos nacionales”, en què instava a prolongar la durada dels contractes que els museus havien subscrit amb diverses empreses per un termini equivalent al període en què aquestes instal·lacions van romandre tancades a conseqüència de la pandèmia.
Després de recollir els antecedents i presentar els arguments jurídics sobre aquest tipus de contractacions, l’acadèmic va concloure que els museus no havien d’exigir al contractista el pagament del cànon corresponent a aquest període d’inactivitat, ja que aquesta suspensió implicava el cessament temporal de l’execució del contracte i no s’ha d’aplicar durant el temps que no es va produir l’activitat d’explotació comercial. Així mateix, va instar a aplicar el cànon fix, reduït en un 50%, des de la data de reobertura del museu al públic l’agost del 2020 amb la meitat de l’aforament permès, fins que s’arribés a una xifra de visitants, a la seu principal de cada museu, igual o superior al 85% de la mitjana de visitants de l’any 2019.
“Dues són les qüestions principals que se susciten en aquest treball formulat a manera de dictamen jurídic professional: la data d’eficàcia de l’acte administratiu de suspensió dels efectes del contracte de serveis en curs i la força major com a motiu legítim que justifiqui -fins i tot que faci exigible- l’exercici per l’Administració de la potestat de l’ius variandi contractual, en aquest cas a favor de l’empresari o contractista, davant aquesta tesi -que és l’article defensa- es podria interpretar que la força major derivada la pandèmia té caràcter bilateral, que la suspensió dels contractes perjudica igualment a ambdues parts -administració contractant i contractista de l’obra o servei- i que, per tant, aquest últim ha de patir les conseqüències del risc i ventura amb què ha assumit el negoci jurídic corresponent des del principi”, va assenyalar Mateu de Ros a la introducció del seu treball.
El ponent va assenyalar que les propostes contingudes en aquest dictamen s’alineaven amb les adoptades per altres organismes públics de contractació de serveis en concessió i amb la mateixa solució legal establerta per a Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), així com en altres supòsits de demora o impossibilitat transitòria del compliment de les obligacions legals. “En el cas d’AENA es tracta d’una llei singular, però és cert que la llei recull la modificació del contracte en uns termes essencialment iguals als termes d’una proposta de modificació dels contractes que l’empresa va fer voluntàriament als seus arrendataris als mesos finals del 2020, i de la qual després es va apartar, i els termes en què els jutjats estaven començant a declarar que s’havien de modificar aquests contractes, per aplicació de la clàusula ‘rebus sic stantibus'”, va concloure.
