Dr. Daniel Berzosa
Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic del col·lectiu internacional Citizens pro Europe i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va presentar el passat 15 de juliol als Cursos d’Estiu que la Universitat Complutense de Madrid va celebrar a San Lorenzo de El Escorial sota el títol “La Constitución de 1978, ¿en cuidados intensivos o ya en paliativos?”, la conferència inaugural “La Constitución española de 1978, ¿sigue vigente?”, en la que va defensar la plena legitimitat de la Carta Magna, no només com a text formal, sinó com a norma efectiva que limita i ordena el poder. A la cita van participar d’altres destacats representants de l’àmbit judicial, acadèmic, polític i periodístic. Dirigit per Manuel Almenar, magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem, la trobada va comptar amb el patrocini de la Fundació per a la Magistratura i de Telefónica. D’altra banda, l’expert jurista va reflexionar sobre la recent reforma del Codi Penal en relació amb la consideració que tenen les injúries a la Corona en el programa “Audiencia abierta” de Televisió Espanyola emès el passat 18 de juliol.
L’expert va afirmar que la vigència de la Constitució no es mesura per la seva simple presència al Butlletí Oficial de l’Estat, sinó per la seva capacitat de governar realment el poder i de ser aplicada cada dia. En aquest sentit va recórrer a la classificació de Karl Loewenstein, que distingeix entre constitucions normatives, nominals o semàntiques per determinar que l’espanyola del 1978 continua sent normativa gràcies a la tasca quotidiana dels jutges, que descriu com els arcbotants invisibles de l’Estat de dret. Berzosa va traçar la trajectòria del constitucionalisme des d’Aristòtil i Domicio Ulpiano fins a John Locke, Montesquieu, Alexander Hamilton i James Madison, subratllant que el text del 1978 va néixer del consens entre antics enemics, no de la imposició d’un vencedor. I va destacar com centre suss articles 1 i 2: Espanya com a Estat social i democràtic de dret, la sobirania popular i la unitat de la nació compatible amb l’autonomia de les nacionalitats i regions.
Berzosa, però, va reconèixer tensions i erosions al present, generades en bona mesura per la vulneració de la separació de poders, com la politització del Consell General del Poder Judicial, l’ús excessiu del decret llei, les friccions del model territorial i certes derives interpretatives. Tot i això, va considerar que la Constitució ha superat amb èxit les crisis més greus de les últimes dècades i que el seu assoliment més gran és la normalitat dels drets fonamentals i la subjecció del poder a la llei. La vigència d’una Carta Magna, va acabar, no és irreversible, depèn de la fidelitat de jutges, institucions i ciutadans. I va assegurar que mentre es mantingui la convicció que el poder s’ha de sotmetre al dret, la Constitució continuarà respirant.
A Televisió Espanyola, d’altra banda, l’acadèmic va explicar la reforma que elimina el tipus penal específic d’injúries a la Corona, tot i que no s’elimina la protecció al dret a l’honor, la intimitat o la mateixa imatge de qualsevol membre de la família reial, prioritzant la llibertat d’expressió. “El que permet la reforma és equiparar la llei per a tothom, la qual cosa no significa la desprotecció a la Corona. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ja havia dictaminat que a una democràcia constitucional no hauria d’establir-se cap altra diferència”, va assenyalar l’expert jurista.
Berzosa és membre de la Societat de Diplomàcia i Ciències Polítiques dels Estats Units, coordinador de l’Observatori Internacional de la Regulació de les Entitats del Sector Públic de la Universitat de Santiago de Compostel·la, membre dels comitès organitzadors dels congressos del World Law Congress de Cartagena de Indias 2021 i Madrid 2019 i autor de llibres i articles científics publicats en revistes de prestigi. És així mateix un reconegut divulgador de temes legals i ciències polítiques en els principals mitjans de comunicació espanyols.
