Dr. Javier López-Galiacho
Javier López-Galiacho, professor titular de Dret Civil de la Universitat Rey Juan Carlos, director de Compliment i Sostenibilitat de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), president de l’Associació d’Amics dels Teatres Històrics d’Espanya i del Fòrum Mazzantini i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona als seus dos últims articles d’opinió publicats al portal El Cierre Digital sobre el comiat del reconegut periodista Carlos Alsina, a qui considera un dels deu millors locutors de la història de la ràdio espanyola, i sobre la fortuna d’algunes expressions col·loquials, algunes d’elles fruit d’una traducció literal i inexacta, però que acaben envaint el llenguatge mediàtic i, per tant, l’expressió social. Es tracta, en concret, dels articles “Alsina, saberse ir arriba” i “Una ventana de oportunidad”, publicats, respectivament, els passats 17 de juliol i 3 d’agost.
A “Alsina, saber se ir arriba”, l’acadèmic relata haver escoltat amb nus al coll els 20 minuts d’editorial de comiat del periodista, en els quals va repassar els grans moments de l’actualitat que tots dos han viscut. Especialment emotius van resultar el record de la pandèmia i el moment en què Alsina, demostrant la independència del bon periodisme, va preguntar a Pedro Sánchez per què ens ha mentit tantes vegades. L’autor confessa que Alsina l’ha acompanyat durant anys en els trajectes matutins a la feina i que forma part de la història sentimental de la seva família: el passat 15 d’abril el locutor va felicitar la seva filla Gabriela pel seu aniversari. Com Ulisses en arribar a Ítaca, acaba Galiacho, “explicarem el que hem viscut en aquest trajecte de vida. Gràcies, Carlos”.
Carlos Alsina
Per la seva part, a “Una ventana de oportunidad”, assegura com aquesta expressió, calc de l’anglès, acostuma a aparèixer precisament quan les coses van malament: després d’un incendi forestal, una crisi migratòria, una pandèmia, una inundació o una apagada. En aquells moments algú proclama que s’obre una finestra d’oportunitat per replantejar polítiques o estratègies, atorgant un vernís tècnic i modern al que abans es deia simplement una ocasió o una conjuntura favorable. López-Galiacho critica que aquest afegitó retòric substitueix al pensament i funciona com una crossa verbal que permet parlar molt sense dir gairebé res. La compara amb altres expressions fossilitzades com posat en relleu, full de ruta, resiliència o canvi de paradigma, i recorda l’advertència de José Ortega y Gasset contra les paraules que es repeteixen sense reflexionar sobre el seu veritable significat.
López-Galiacho ha estat director del Col·legi Major San Pablo de Madrid i secretari general i cap de la divisió de Dret de la Fundació Cisneros de la Universitat Complutense de Madrid i va ser director del Màster Oficial d’Accés a l’Advocacia de la Facultat de Dret de la Universitat CEU San Pablo, centre del qual també va ser patró. Atresora un dilatat compromís amb la cultura, i a més d’investigador, escriptor i columnista en diversos mitjans de comunicació és autor de diversos llibres i d’una llarga llista de treballs de recerca al camp del dret civil, bon govern corporatiu, fundacions i sostenibilitat i ètica empresarial. El passat 31 de maig va ser reconegut com a Fill Predilecte de Castella-la Manxa pel Consell de Govern de la Junta de Castella-la Manxa per la seva destacada tasca docent i empresarial i el seu ferm compromís amb la cultura i el patrimoni com la seva iniciativa per a la preservació del Teatre Circo d’Albacete, un espai emblemàtic de les arts escèniques.
Llegiu “Alsina, saberse ir arriba”
Llegiu “Una ventana de oportunidad”
