August Corominas

Dr. August Corominas

August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Refugiats”, en el qual aborda la tragèdia dels desplaçats pels greus conflictes bèl·lics actuals. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”, “Els famèlics de Gaza”, “Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa: (andropausa i menopausa) i “Ciberatacs, ciberguerra i ciberseguretat”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.

Refugiats

Són 120 milions. De Síria, Afganistan, Ucraïna, Líban, Congo…. La xifra més alta des de de la Segona Guerra Mundial. Persecucions, conflictes, violència i violacions als drets humans sobre nens, ancians i dones. L’ACNUR, l’alt comissionat de les Nacions Unides per als refugiats, treballa a més de 130 països per recuperar els drets humans, perquè la vida dels refugiats és morir en vida.

A finals de juny del 2024, el nombre total de persones desplaçades per la força al món va assolir els 122,6 milions, segons dades de la pròpia ACNUR. D’aquesta xifra, aproximadament 43,7 milions eren persones refugiades, incloent 32 milions sota el mandat de l’ACNUR i 6 milions de refugiats palestins assistits per l’agència específica de l’ONU UNRWA.

La vida del refugiat és un viure sense vida. Amb angoixa. Sense prou serveis, aliments molt limitats. Seguretat mínima. La majoria d’ells troben refugi en països veïns dels seus llocs d’origen. Els països que acullen més refugiats són l’Iran (més de 3 milions, principalment afganesos), Turquia (més de 3 milions, majoritàriament sirians), Jordània (acull més de 2 milions de refugiats palestins), Alemanya (és el principal país receptor de refugiats a Europa), Colòmbia (ha rebut un gran nombre de refugiats veneçolans), Pakistan (acull una significativa població de refugiats afganesos), Uganda (allotja refugiats de països veïns afectats per conflictes) i Espanya (migrants procedents del nord de l’Àfrica).

El 75% de les persones refugiades i altres que necessiten protecció internacional es troben en països d’ingressos baixos i mitjans. Los nens i nenes representen el 40% del total de desplaçats per la força al món, malgrat constituir només el 30% de la població mundial. Aquestes xifres reflecteixen la magnitud i complexitat de les crisis de desplaçament forçat a nivell global, subratllant la necessitat de solucions sostenibles i cooperació internacional.

La vida dels refugiats

Un percentatge enorme de la població de Gaza està desplaçada internament. Moltes persones han hagut de marxar diverses vegades per fugir dels bombardejos i dels ordres d’evacuació. Les infraestructures bàsiques (aigua potable, sanitat, electricitat, hospitals…) estan molt fetes malbé o no funcionen correctament.

Principals dificultats que enfronten a les persones desplaçades

Aigua i sanejament:

  • Molts pous, plantes de dessalinització o dipòsits estan destruïts. La quantitat d’aigua neta disponible per persona sovint està molt per sota del mínim d’emergència. Instal·lacions de lavabos, dutxes, clavegueram i instal·lacions sanitàries senzilles també col·lapsades o inexistents a molts refugis.
  • Malalties relacionades amb l’aigua (diarrees, problemes d’estómac, malalties de la pell). Higiene personal molt limitada (rentar-se, dutxar-se, rentar roba). Aquesta situació dificulta mantenir la salut, sobretot per als nens i persones amb sistema immunitari debilitat.

Menjar i nutrició:

  • Escassetat de menjar, sovint les famílies han de reduir racions o saltar menjars. Pocs aliments variats: casi sempre cereals, poques proteïnes, molt poca fruita i verdura. En molts casos, la impossibilitat de comprar aliments bàsics a causa del preu, al transport o a la falta de diners.
  • Malnutrició, sobretot infantil. La població ha d’escollir entre menjar o altres necessitats com la higiene, l’energia, etc… Condicions de salut generals molt empitjorades.

Salut i atenció mèdica:

  • Centres de salut destruïts o inoperatius. Manca de medicaments bàsics, material sanitari, i personal mèdic. Ambulàncies o trasllats perillosos. La salut mental és afectada: trauma per la violència, pèrdues, incertesa.
  • Mort neonatal o complicacions en l’embaràs. Més risc de mort per malalties que normalment serien tractables. Malalties que es propaguen ràpidament en camps i zones de gran concentració.

Habitatge / refugi:

  • Moltes persones viuen en refugis temporals, botigues o escoles adaptades com refugis. Refugis molt sovint sobreocupats. Falta de privacitat, condicions higièniques molt dolentes, poca ventilació o protecció contra el fred o la calor.
  • Tensió emocional i psicològica. Problemes de salut addicionals per exposició a elements (pluja, calor, etc…). Dificultat per mantenir una vida quotidiana normal: cuinar, dormir, descansar.

Seguretat i mobilitat:

  • Bombardejos continus, ordres d’evacuació canviants, zones de combat que es desplacen.
  • Pocs llocs segurs, fins i tot llocs que es consideraven segurs han estat atacats o estan exposats. Problemes per accedir a punts d’ajuda humanitària per inseguretat o obstacles militars.
  • Les persones sovint han d’escollir entre quedar-se en perill o moure’s a llocs pitjors o menys equipats. Desplaçaments repetits desgasten físicament i mentalment. Això també dificulta l’aportació d’ajuda: logística complicadíssima.

Higiene, dignitat i aspectes específics per a grups vulnerables:

  • Per a les dones, falta de productes d’higiene femenina, privacitat insuficient per canviar-se o rentar-se. Persones grans, persones amb discapacitat es troben en desavantatge per moure’s, accedir a serveis, etc… Els nens pateixen molt, no només per salut, també per l’interruptor constant de l’educació, pels traumes…
  • Empitjorament de la dignitat humana. Alt risc de violència sexual o d’abús ateses les condicions de refugi. Impacte a llarg termini en desenvolupament dels nens, tant físic com a emocional.

En molts llocs la gent ha de fer cues llargues per aconseguir un sol menjar del dia a les cuines de caritat. Per l’aigua, moltes famílies han de caminar quilòmetres, portar bidons i esperar molt de temps per omplir-los. L’aigua disponible sovint està contaminada.