Dra. Rosalía Arteaga
Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 3 de febrer a la ciutat índia de Nova Delhi a la trobada internacional del moviment Protect Our Planet, on va presentar la ponència “Mañana es el primer día del resto de nuestras vidas: fraternidad humana, seguridad humana, amor, compasión y paz”. En el marc d’aquesta cita va rebre el Premi Icona del Clima, que li havia estat atorgat l’any 2022.
Protect Our Planet és una iniciativa dissenyada per abordar la necessitat urgent de compartir informació i coneixements amb els joves sobre solucions per mitigar el canvi climàtic. Aquesta darrera trobada internacional es va dur a terme amb l’objectiu de crear oportunitats intergeneracionals i multisectorials per promoure l’acció climàtica i construir-ne una determinació col·lectiva per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. La cita es va centrar en temes d’importància global, com ara el clima, la salut, l’ús de la tecnologia en l’acció climàtica, el paper de les dones en lideratge sostenible i l’equitat i la justícia. A l’esdeveniment van participar distingides personalitats com ara Ban Ki-moon, exsecretari general de les Nacions Unides; Negoslav Ostojić, director executiu del Centre Europeu per a la Pau i el Desenvolupament de la Universitat per a la Pau de Sèrbia; José Ramos-Horta, guanyador del Premi Nobel de la Pau el 1996 i president de Timor Oriental, i Terry Tamminen, vicepresident del Fòrum Mundial sobre Desenvolupament Sostenible, entre d’altres.
“Quan les coses es miren fosques i plenes d’incerteses, quan el futur apareix ple de negres nuvolades, és quan s’aprecien més els centelleigs de llum, aquells que il·luminen i fan veure els colors reals i les coses positives. Això és el que acaba de passar amb mi, quan al cor de Nova Delhi vaig assistir convidada aquesta setmana a la conferència internacional i al festival Protect Our Planet per l’Acció Climàtica 2024, una iniciativa liderada per Ash Pachauri, un jove carismàtic, que mou voluntats i conjuga esforços per enfrontar el canvi climàtic a través de l’acció dels joves”, va explicar la mateixa Arteaga en un article publicat el passat 8 de febrer al diari equatorià “La Hora”.
L’acadèmica d’honor destaca el dinamisme i la il·lusió d’aquest moviment i la seva capacitat per arribar als joves, que seran els més afectats pel daltabaix causat per l’acció humana en el clima de la Terra. “La seva crida arriba a molts llocs del planeta, on s’activen els seus integrants per produir una mobilització social més gran, però també actuar de manera conjunta o individual per sembrar arbres, netejar els ecosistemes contaminats, convèncer els altres, començant per les seves pròpies famílies i amics per ser curosos amb les accions que executem per impactar de la manera menys estrepitosa sobre l’ambient”, conclou Arteaga.
Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica va reforçar aquesta imatge després de la candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i a la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat que preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.
