Óscar López Martínez de Septién
Notari, membre del Consell Assessor Professional de l’Escola de Postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Óscar López Martínez de Septién, notari i membre del Consell Assessor Professional de l’Escola de Postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant un solemne acte que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 11 de febrer. La sessió va estar tancada a el públic, però va poder seguir-se en streaming pel canal de YouTube de la RAED, on roman el vídeo. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “La Justicia, el Derecho y la Genética: una nueva igualdad de oportunidades”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmica de número i vice-presidenta de la RAED Teresa Freixes.
Doctor en Dret i autor de nombrosos treballs en matèria de dret privat i pensament jurídic, el nou acadèmic va abordar un tema de màxima actualitat i en constant evolució i reformulació: la repercussió jurídic-social que plantegen i plantejaran en un futur immediat els avenços en genètica. “En la història del Dret, les teories de la Justícia s’han anat adaptant, com una constant, als canvis morals que la recerca científica ha comportat, obligant-nos a reformar d’una forma totalment nova conceptes que fins ara funcionaven d’una manera adequada. Però els avenços al camp de la genètica presenten alteracions que esquerden aquest consens i obren interrogants ètic-jurídics que desborden la idea d’una naturalesa humana constant. El nostre actual coneixement del genoma humà ja ens brinda la possibilitat de modificar la persona en aspectes essencials, i per tant, transformar alguns trets de sectors de població d’acord amb cànons actuals o futurs”, va iniciar López Martínez de Septién la seva reflexió.
L’expert va enumerar les dates clau per a la regulació d’aquests àmbits. Entre d’altres, la Cimera Internacional de l’Edició Genètica en Humans de Washington del 2015, que no va deparar cap resultat clar; un informe elaborat el 2016 pel Consell Nuffield de Bioètica, on es va elaborar un informe específic; el Congrés Mundial d’Edició Genètica del 2018, celebrat a Hong Kong, on es va certificar que l’edició genètica ja és inevitable, així com la necessària adopció de codis ètics i jurídics que donin resposta a aquesta nova realitat; o el controvertit experiment del científic xinès He Jian Kui, qui va anunciar el naixement de dues bessones amb l’ADN manipulat.
Sobre la complexitat legal i amenaces a drets fonamentals que obren aquests camps, la Unesco ja va demanar el 2014 una moratòria en totes aquestes recerques i procediments, la Cimera de Washington, per la seva part, un consens científic i polític internacional i, al 2019, un grup de científics internacionals de primera línia demanava mitjançant un manifest que va publicar la prestigiosa revista “Nature” una moratòria en al menys els pròxims cinc anys. No obstant això, el consens científic no està recolzat per una acord internacional que marqui també les bases d’un consens per legislar.