Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i d’altres acadèmies nacionals i internacionals i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda destacats esdeveniments històrics que van marcar la història d’Espanya als articles “Los Galindos: anatomía de un fracaso institucional. Lecciones criminológicas, judiciales y victimológicas medio siglo después”, que firma al costat de Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal i Història de la Psicologia de la Universitat Camilo José Cela a l’últim número de “Logos”, revista científica de l’Escola de la Guàrdia Civil; “Henry Morgan: de contumaz corsario a fiel caballero azote de piratas”, publicat també al costat de Pérez Fernández a l’últim lliurament de la sèrie “Piratas y corsarios” de “Proa a la Mar”, revista de la Reial Lliga Naval Espanyola, i “El atentado terrorista de la plaza de la República Dominicana contra la Guardia Civil y el cambio de paradigma en la lucha contra ETA”, aparegut a la secció d’efemèrides que publica l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars, de la qual és membre corresponent.
A “Los Galindos: anatomía de un fracaso institucional. Lecciones criminológicas, judiciales y victimológicas medio siglo después”, López Muñoz i Pérez Fernández analitzen un dels casos més foscos i mediàtics de l’Espanya tardofranquista: el quíntuple homicidi del cortijo Los Galindos, ocorregut a Parades, Sevilla, el 1975. Un cas que la justícia va tancar en fals davant l’acumulació d’errors estructurals que van fer impossible reconstruir una veritat processal sòlida. L’article detalla com la contaminació primerenca de l’escena del crim, l’absència de protocols criminalísticos bàsics, la discontinuïtat en la instrucció judicial, les contradiccions entre autòpsies, la debilitat de la cadena de custòdia i la proliferació d’hipòtesi sense filtrat científic van desmantellar qualsevol possibilitat d’esclariment. A tot això es va sumar un context polític i institucional marcat per estructures policials i judicials desactualitzades, certa politització i un model d’investigació encara ancorat en lògiques del passat.
Per la seva part, a “Henry Morgan: de contumaz corsario a fiel caballero azote de piratas”, els dos experts aborden la figura del cèlebre aventurer gal·lès que va passar de ser un dels bucaners més temuts del Carib a convertir-se en cavaller i tinent governador de Jamaica. Davant la qüestió de si era un criminal, assenyalen que la frontera entre corsari i pirata era difusa i depenia de la perspectiva política. Per als britànics, operava amb patent oficial i era un heroi; per als espanyols, un pirata mereixedor de càstig. Després de les protestes espanyoles, Morgan va ser cridat a Anglaterra, però va acabar sent aclamat, nomenat cavaller el 1674 i convertit en alt funcionari colonial. Als seus últims anys es va dedicar a reprimir els bucaners que ell mateix havia comandat, va adquirir plantacions sucreres i va guanyar un judici per difamació contra el cronista Alexandre Exquemelin. Va morir a Port Royal el 25 d’agost del 1688. Els autors subratllen com la seva vida il·lustra l’ambigüitat legal de l’època i com la seva figura va ser mitificada tant a la literatura com al cinema.
Finalment, a “El atentado terrorista de la plaza de la República Dominicana contra la Guardia Civil y el cambio de paradigma en la lucha contra ETA”, l’acadèmic rememora un dels atemptats més greus i simbòlics de la història de la banda terrorista, que va causar la mort de 12 joves guàrdies civils, d’edats compreses entre els 18 i els 25 anys, i va deixar gairebé 80 ferits. “Els mitjans de comunicació van descriure l’atemptat com una mostra de la capacitat operativa d’ETA a la segona meitat de la dècada del 1980. Van subratllar l’extrema violència feta servir contra un objectiu compost majoritàriament per joves agents en formació, en una zona densament transitada de la capital, i el profund impacte emocional causat entre els ciutadans madrilenys. Des d’una perspectiva estratègica, l’atemptat va evidenciar l’evolució tàctica d’ETA cap a accions de gran impacte psicològic i propagandístic, sembrant inseguretat entre la població i provant d’erosionar la confiança de la societat en la capacitat protectora de l’Estat democràtic. Tot i això, l’efecte obtingut va ser, en gran manera, el contrari, ja que la resposta social va estar marcada per multitudinàries concentracions de repulsa, manifestacions de solidaritat amb les víctimes i un enfortiment del consens polític i democràtic entorn de la necessitat d’aïllar socialment i políticament a l’organització terrorista”, explica l’expert.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia, en Llengua i Literatura Espanyoles i en Biomedicina i Farmàcia, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid, membre del Consell Rector de l’Institut de Recarca Sanitària HM Hospitals i de l’Institut d’Estudis Medievals i del Segle d’Or Miguel de Cervantes de la Universitat d’Alcalá de Henares, vocal del Consell de Ciència i Tecnologia de la Comunitat de Madrid, assessor científic del Comitè Iberoamericà d’Ètica i Bioètica, membre del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, del Capítol Espanyol del Club de Roma i membre d’honor de la Fundació Ghandi-Mandela. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees d’investigació. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky i Guàrdia Civil Honorari, coincidint amb el 25è aniversari de la creació d’aquesta figura, la màxima distinció civil del cos, que s’atorga de forma excepcional, i el passat 20 de març va ser reconegut amb la Medalla al Mèrit en la Ciberdefensa que atorga per l’Associació Professional de Pèrits de Noves Tecnologies.
