Gregorio Varela, president de la Fundació Espanyola de la Nutrició, ingressa a la RAED
Gregorio Varela, catedràtic de Nutrició i Bromatologia i director del Departament de Ciències Farmacèutiques i de l’Alimentació de la Universitat Sant Pau-CEU de Madrid i president de la Fundació Espanyola de la Nutrició, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que es va celebrar dilluns passat, 28 d’octubre, al Saló d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de la RAED. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Evolución y revolución en el conocimiento científico de la ingesta dietética en España”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número, president del comitè científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària i president de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc-Euskal Herriko Medikuntzaren Errege Akademia, Javier Aranceta.
Doctor en Farmàcia i fill de dos pioners en els estudis d’alimentació i nutrició a Espanya, el nou acadèmic va fer el que ell mateix va denominar un “quadre clínic”, mitjançant una radiografia del que ha passat a l’alimentació i nutrició a Espanya en les últimes dècades, partint dels anys 60 i 70 del segle XX fins a arribar al present, establint com a punt de partida la coneguda màxima que situa l’home com a ésser gastronòmic. “L’home és un animal que cuina els seus aliments, i a més l’únic que els comparteix. Només ell produeix una cuina gastronòmica. Els altres s’alimenten i nodreixen, però mai arriben a convertir la ingesta en fenomen cultural. Afirma Lévi-Strauss que ‘la cuina és un llenguatge en què la societat tradueix totes les seves estructures’. La cuina i la gastronomia són, efectivament, un art, que aconsegueixen estimular els sentits en la seva totalitat: un plat es veu, es fa olor, es paladeja, s’aprecia en la seva textura, i fins se sent venir, com passa amb unes angules o unes gambes a l’all en arribar a la taula”, va iniciar la seva exposició.
Varela va destacar la importància del coneixement científic en la ingesta dietètica en relació a la nutrició i la salut, va destacar la metodologia de les anomenades enquestes dietètiques i va abordar l’Estudi Anibes a Espanya, realitzat per la Fundació Espanyola de la Nutrició i coordinat pel propi Varela i que ha revolucionat el coneixement científic de la ingesta dietètica i els seus factors associats. Per concloure que si bé la majoria de dades objectives permeten oferir un diagnòstic positiu de l’alimentació i nutrició a Espanya també existeixen diversos factors distorsionadors.
“Resulta innegable que els canvis socioeconòmics produïts en les últimes dècades han marcat inevitablement el nostre estil de vida i la forma d’alimentar-nos. D’una banda, cal destacar de manera molt positiva l’enorme disponibilitat i accessibilitat alimentària assolida al nostre país, a més de les taxes de seguretat alimentària, de les més altes del món, i hem de considerar-nos en aquest sentit com uns autèntics privilegiats. A més, la nostra memòria sol ser feble per recordar els problemes de malnutrició que patíem a casa nostra no fa tant de temps, o el goll endèmic a diverses zones de la nostra geografia, o la manca d’una xarxa de fred garantista per a la seguretat i higiene dels nostres aliments.
Però alhora, aquesta nova societat que hem construït ens causa els problemes i patologies associades a la malnutrició per excés. Si a més hem de considerar que el concepte de mediterrani expressa no tant el que mengem, sinó com ho mengem, hi ha dades preocupants en els últims temps. Perquè sembla realment irònic, si no fos dramàtic que Espanya, el lloc del món on probablement més encertadament pugui localitzar-se el cor de la dieta mediterrània, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, s’hagi convertit en un dels països on menys es respecten els seus postulats”, va considerar.
Una paradoxa que es dóna també a nivell global. “Vivim entre dos mons oposats i injustos. D’una banda, el món representat meravellosament per Botero en les seves escultures i pintures, de l’opulència, de la malnutrició per excés. De l’altra, la malnutrició per defecte, relacionada amb la marginació i la pobresa. Però és especialment ressenyable, que avui en dia i per primera vegada, el nombre de persones afectades per sobrepès o obesitat al món hi hagi superat al nombre de persones que pateixen malnutrició per defecte”, va concloure.
