Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el 3 de juliol passat al diari digital El Español l’article “Los tres peligros de la melatonina: un fármaco vendido como suplemento alimenticio en España”, que firma juntament amb Alejandro Romero i Eva Ramos, professors de Toxicologia de la Universitat Complutense de Madrid, i Antonio Juberías, farmacèutic i també docent universitari.
Els quatre experts inicien la seva argumentació assenyalant que si bé nombrosos estudis han documentat la baixa toxicitat de la melatonina en un ampli rang de dosi, sense evidenciar efectes adversos greus o d’importància clínica significativa, manca informació concloent sobre la seva toxicitat crònica, el seu impacte a les poblacions específiques i la interacció amb altres medicaments. “El concepte de la seguretat absoluta de la melatonina no s’alinea amb la varietat de sistemes fisiològics que afecta. Aquesta associació explicaria la profusió d’estudis sobre la seva aplicació en patologies diverses, inclosa la Covid-19, tot i que sense resultats ferms en molts d’ells”, assenyalen.
La seva condició de medicament destinat a tractar malalties rares per part de l’Agència Europea del Medicament fa augmentar les indicacions basades en models experimentals: asfíxia i retinopatia perinatals, preeclàmpsia, retinitis pigmentosa, síndrome radioactiu agut, hemorràgia intracerebral no traumàtica o enterocoliti signants. “La seva autorització per part d’aquesta agència com a inductor del son ha despertat interès sobre els possibles efectes secundaris en nens i el seu ús prolongat. S’ha reconegut que no hi ha estudis sòlids que n’avalin la seguretat a llarg termini a la població infantil, en dones embarassades oa dosis elevades”, afegeixen.
La situació és diferent als Estats Units, on l’Agència Federal d’Aliments i Medicaments no considera la melatonina un fàrmac. “Això no impedeix, que la mateixa agència adverteixi sobre els possibles efectes adversos de la seva administració per a trastorns del son, com a problemes amb els ritmes circadians i insomni, a causa de la falta d’estudis concloents sobre la seva toxicitat a llarg termini”, expliquen els autors, alertant que la seguretat i eficàcia del principi actiu es poden veure compromeses, especialment en les formes comercials de venda lliure, si inclouen la substitució de principis actius, la presència de contaminants i substàncies no desitjades, una elaboració que no compleixi amb les bones pràctiques de fabricació i un etiquetatge que no garanteixi la dosi real i estàndard de qualitat. Un fet especialment rellevant atès l’ús habitual en nens d’aquest principi actiu.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.