Daniel Turbón, catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat a l’American Journal of Human Biology el treball “Quantitative discrimination of deformation in Fueguian crania”, on estudia al costat d’Alina Lucea i Miquel Salicrú l’origen i les característiques antropomòrfiques dels primers pobladors de Terra de Foc, a l’extrem sud del continent americà. Les investigacions científiques realitzades als últims 30 anys han determinat que aquestes ètnies no provenen d’un grup australoide, o ancestral, diferent dels amerindis, ni tampoc presenten adaptacions òssies diferents, llevat de les produïdes pel seu llarg aïllament.
Els autors van elaborar i van estudiar 180 craneogrames (projeccions ortogonals) de fueguins, provinents de diverses col·leccions europees i americanes, d’autenticitat degudament acreditada. Van detectar que hi havia cranis no deformats i cranis deformats, en vida dels individus, no de manera intencionada com al cas dels patagons. Saber si estan deformats o no és rellevant en la interpretació de l’origen d’aquestes poblacions, ja que alguns estudis han suggerit que aquestes deformacions no són tals sinó éssers humans paleomorfos, més antics que els actuals.
Els cranis d’un grup en particular, els caçadors terrestres anomenats selknam, presenten estructures cranials de gran robustesa, així com inclinació de l’os frontal. En un estudi previ ja s’ha establert que tal reforçament del crani pot ser degut a l’expressió dels gens en un aïllament de 10.000 anys a la Terra de Foc, on hauria augmentat l’anomenat efecte fundador o reproducció diferencial d’un morfotip determinat. A l’ètnia yàmana (caçadors marins) s’han advertit lleus aplanaments de la part superior del cap que podrien correspondre a la seva activitat laboral.
Turbón és coordinador del Grup d’Innovació Docent de Biologia i Cultura de la Universitat de Barcelona. Com a investigador ha liderat 16 projectes, set d’ells de biologia molecular. Actualment, investiga l’origen del creixement i desenvolupament humans. Ha publicat 241 treballs científics i és autor, entre d’altres, de llibres de referència com ara “La evolución humana” (Ariel, 2006) i “Darwin y el mono” (Sello Editorial, 2009).
Veure l’artícle d’investigació a Wiley Online Library
-
- Dr. Daniel Turbón
-
- Família de caçadors-terrestres Selknam, avui extingits
-
- Les últimes fueguines. D’esquerra a dreta, Ermelinda Acuña i les germanes Úrsula i Cristina Calderón, amb Daniel Turbón. Vista presa de sud a nord, a Puerto Williams (Xile). En el fons apareix el Canal Beagle i la Isla Grande Tierra del Fuego
-
- Arbre bandera de Terra del Foc. La seva inclinació indica els permanents forts vents i el clima inhóspito de Terra del Foc
-
- Crani fueguino deformat. La exagerada inclinació del frontal es correspon amb un salient ossos nucal, on actuen els músculs que permeten estirar cap enrere la cap
-
- Vista oblicua posterior on s’aprecia l’exagerada protuberància òssia produïda per un esforç de l’individu amb els músculs nucals, des de molt jove, quan el crani era encara molt plàstic
El Canal Beagle va ser l’hàbitat dels canoes fueguinos. Rep el nom del vaixell de Robert FitzRoy qui el va explorar, en 1833, portant a bord a C.R. Darwin en un viatge històric. És un pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic que evita la ruta alternativa de doblar el perillós Cap de Forns. A la fotografia: vista cap a l’est
