Dra. Mª Àngels Calvo
Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, acadèmica numerària i secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), firma amb Esteban Arosemena, del Grup de Recerca en Microbiologia Aplicada i Mediambiental de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’article “One Health: economía, energía y medio ambiente”, publicat al “Boletín de la Academia de Yuste” que edita la Fundació Acadèmia Europea i Iberoamericana de Yuste.
Els dos experts assenyalen com la pandèmia de la Covid-19 ha fet evident la importància de la interfície animal-humà-medi ambient en l’emergència de zoonosi. Tot i que el salt d’espècie es considera un esdeveniment poc habitual, el nombre de malalties infeccioses emergents va augmentar de manera significativa a la segona meitat del segle XX, sent aquestes principalment de caràcter zoonòtic i originades a la fauna silvestre. Entre els determinants associats a l’emergència de zoonosi, Calvo i Arosemena destaquen la interacció humana amb els ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat, la demanda d’energia, els canvis a l’ús del sòl, la crisi climàtica, el comerç, el consum de fauna silvestre i la globalització.
“Les oportunitats de transmissió de patògens entre espècies estan influenciades per processos que passen des de l’escala molecular fins a nivells ecosistèmics i que requereixen la coincidència de tots ells, i per això el salt d’espècie s’ha qualificat com un esdeveniment relativament rar. En el procés del salt d’espècie hi ha diferents fases d’adaptació evolutiva entre el patogen i l’espècie humana, variant des de la seva presència al reservori animal sense infecció humana fins a malalties exclusivament humanes sense altres reservoris. El coneixement de l’evolució natural de les zoonosis permet identificar els punts crítics per al seu control, alhora que possibilita conèixer possibles candidats per a futures pandèmies”, expliquen, recordant que el 75% dels agents patògens considerats emergents a l’espècie humana infecten un altre hoste animal.
L’article ofereix més dades que criden a la prudència i a l’estudi: les modificacions en l’ús del sòl s’han associat amb més del 30% de les malalties emergents registrades des del 1960, i se sumen altres factors associats a l’emergència de la zoonosi com ara la translocació d’espècies, la caça i el comerç de carn d’animals silvestres i els mercats no controlats d’animals i aliments. A més a més, un element constant de preocupació és el comerç internacional d’animals exòtics. En aquest context, s’estima que hi ha al voltant d’1,7 milions de virus actualment no coneguts en mamífers i aus, i entre 631.000 i 827.000 podrien tenir la capacitat d’infectar l’espècie humana.
“Les pandèmies posen a prova el sistema de gestió sanitària, però les conseqüències són fonamentals tant per a la salut com per a la resta de polítiques públiques, de manera que cal un sistema de gestió capaç de conciliar recomanacions tècniques de diferents àmbits i decisions polítiques de diferents nivells. Correspon als governants avaluar la relació entre cost i benefici de les mesures que es recomanen. El repte futur a què ens enfrontem és sens dubte ser capaços d’aportar des de tots els vessants els esforços necessaris per remuntar la situació actual i col·laborar entre tots que el món reneixi, tenint en compte les lliçons que hauríem d’haver après i en conseqüència no reincidir en els errors comesos, col·laborant entre tots perquè la salut sigui realment global”, conclouen.
