Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de San Luis i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED).

Carta publicada al diari “El Heraldo” el 2 de febrer del 2022

Joaquín Callabed

Dr. Joaquín Callabed

Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica una carta publicada el 2 de febrer passat al diari “El Heraldo” d’Aragó sobre el greu impacte que la pobresa, la desigualtat i les mancances afectives poden arribar a tenir en els menors i en el seu desenvolupament, amb les consegüents implicacions socials que se’n poden derivar en el futur.

Amb pa i afecte

La fam camina per tot el món. Es parla molt d’aquesta realitat i es combat. Menys conegudes són les mancances afectives de molts d’aquests nens. A la llum de les neurociències sabem que la interacció mare-fill té un efecte de maduració del nucli amigdalí, del nucli septal i de tot el sistema límbic que presideix les relacions socials. Així, en situacions socials difícils com la pobresa, una interacció entre pares-fill inadequada condueix a una maduració desordenada d’aquestes estructures i probablement seria l’origen de comportaments antisocials o violents.

Aquestes evidències reforcen la importància de mesures preventives des de l’edat primerenca i és legítim indagar a la vida familiar, l’estrès matern i una possible depressió que compromet la seva disposició a la qualitat de relació amb el nadó o el fill, en una fase on es desenvolupen múltiples connexions sinàptiques i s’estableixen circuits cerebrals. El nostre cervell és social i les mancances afectives poden deixar lesions importants.

Els nens han de ser tractats amb pa i afecte. És a dir, el seu estómac i el seu cervell. Els programes d’actuació hi haurien d’incloure aquest punt. No hi ha acte humà més digne que cuidar la salut dels nens.