Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la cultura de la delinqüència a l’article “¿Qué hay detrás de la narcocultura emergente en algunas zonas de España?”, que es va publicar al portal especialitzat The Conversation el passat 18 de juliol i, després, en diversos mitjans de comunicació espanyols. López Muñoz signa aquest article juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Història de la Psicologia i Perfilació de la Universitat Camilo José Cela.
Per als dos experts, en el context sociocultural hispà, personatges com l’estraperlista, el murri, el corrupte, el lladregot, el contrabandista, el bandoler o l’evasor sempre han comptat amb un cert grau d’indiferència, quan no d’aprovació. “Aquests personatges s’associen de manera automàtica a la llegenda fatalista de l’així som’, o al predicament antisistema del dolent justificat i del que torna les tornes. Però aquest argument és antropològicament inacceptable per folklòric i psicologicista. El problema arrela amb força en una història plena de necessitats, desgoverns, inacció i connivències. En aquest context, el delinqüent murri i no violent sempre ha gaudit d’un cert grau d’acceptació”, inicien la seva argumentació.
López Muñoz i Pérez Fernández expliquen que no cal traficar amb drogues o mantenir implicacions amb el narcotràfic per practicar la narcocultura, ja que aquest concepte engloba un estil de vida integral que parteix de la tesi que tot s’hi val per sortir de la pobresa. “La narcocultura té la capacitat de generar als seus actors una cosmovisió perfectament integrada en l’estil de vida que es mimetitza amb modes i tendències, fet que en dificulta l’afrontament. Quan comencen a fluir els diners fàcils, les estructures bàsiques del negoci es consoliden. Comença llavors el joc de les identitats, els bàndols, les ideologitzacions i els pretextos que abonaran al narco a llarg termini i cal l’enculturació: viure així serà, més que una qüestió econòmica, una identitat”, expliquen.
Davant d’aquesta realitat tan arrelada, la mera confrontació directa no és suficient per combatre la narcocultura, ja que ubica les autoritats i els cossos policials en una dinàmica oposicionista, coactiva i prebèl·lica, que no és una de les millors maneres d’abordar una crisi sociocultural, consideren. “Cal, juntament amb la dotació adequada d’agents i mitjans, d’altres accions en paral·lel que ajudin a abordar un problema sistèmic que no és lineal. És molt possible que el primer pas tingui a veure amb una modificació dels discursos, que abordi la comprensió profunda dels esdeveniments socioculturals subjacents. Al món actual tota acció sociopolítica és també una acció comunicativa: les paraules resolen dificultats, però també les creen”, conclouen.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca. Recentment ha estat reconegut com a professor honorífic de la Guàrdia Civil i nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky mitjançant carta palesa atorgada el 29 de juliol de 2024 pel governador de l’Estat de Kentucky, Andy Beshear.
