Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia, vicerector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Article publicat al portal especialitzat The Conversation el 22 de març del 2022
Leonard Keeler provant el polígraf amb un testimoni del cas Bruno Hauptmann
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda a l’article “El polígrafo: la historia de una máquina que no funciona”, publicat al portal especialitzat The Conversation el passat 22 de març i a diversos mitjans espanyols i hispanoamericans, entre ells el diari “ABC”, l’origen i l’evolució d’aquesta “màquina de la veritat” a què encara se segueix recorrent en anàlisis forenses policials i judicials malgrat el seu desprestigi per part de la comunitat científica. L’acadèmic signa l’article juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Antropologia i Sociologia Criminal de la mateixa universitat.
Tots dos estudiosos assenyalen l’origen d’aquest aparell als estudis del psicòleg nord-americà d’origen alemany Hugo Münsterberg, que el va fer servir a finals del segle XIX i principis del XX per establir correlacions entre les mesures registrades i la veracitat dels testimonis emesos durant un procés judicial i va establir la idea que existia un rastre fisiològic directe i observable de la mentida. “Als seus vehements textos apologètics, Münsterberg va defensar que la mesura fisiològica de la sinceritat del testimoni s’hauria d’aplicar al camp de la justícia. Avui és obvi que s’equivocava. No hi ha un únic patró de resposta fisiològica associat a la mentida, de la mateixa manera que no es pot assegurar que una alteració fisiològica es pugui vincular de manera fidedigna a la mentida o a qualsevol altra emoció paral·lela”, assenyalen.
Dr. Francisco López Muñoz
Per a López Muñoz i Pérez Fernández, va ser un dels alumnes de Münsterberg, William Moulton Marston, qui va pensar que seria possible mesurar aquests paràmetres fisiològics específics i dissenyar una tècnica d’interrogatori que els objectivés encara que el 1921, després de culminar la seva tesi doctoral, amb la que va establir les bases teòriques del polígraf, no havia aconseguit cap dels seus objectius dins de paràmetres científics verificables. Tot i això, la màquina va anar cobrant popularitat i dos estudiosos nord-americans més, Leonard Keeler i John Larson, van intentar millorar-la, tot i que també amb resultats dubtosos i contradictoris.
“La controvèrsia ha estat una constant a l’hora de validar l’eficàcia d’aquest tipus d’aparellologies, la penetració de la qual en la cultura popular ha estat enorme, però el rigor científic de la qual sempre ha estat en dubte. El mateix Larson va reconèixer que la seva tècnica tenia serioses limitacions i mai no va estar d’acord amb l’enorme importància que altres van arribar a concedir-li, ni amb el seu ús indiscriminat i políticament discutible, al punt que el 1961 va arribar a lamentar haver format part en el seu desenvolupament. Els partidaris més enverinats del polígraf defensen amb gran optimisme que la seva taxa d’encert supera el 90%. Altres investigadors, més objectius, estimarien la seva fiabilitat, sempre assumint la tesi indemostrada que la mentida té un registre fisiològic propi, entre el 64% i el 85% de casos”, conclouen els experts.
