La RAED acull a Barcelona el debat sobre el patrimoni espanyol que una setmana abans es va celebrar a Madrid
La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va acollir el passat 18 de març a Barcelona la taula rodona sobre “Patrimoni mundial i immaterial d’Espanya” que una setmana abans havia celebrat la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya (RADE) a Madrid, en ambdós casos amb la participació d’acadèmics d’ambdues institucions en sengles actes conjunts que ha reafirmat la seva aposta per un treball en comú. La sessió es va celebrar al Saló d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de la RAED, amb la participació d’Antonio Bascones, president de la RADE; Ignacio Buqueras, acadèmic de número de la Secció d’Humanitats de la RADE, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya i acadèmic numerari electe de la RAED, i Santiago Castellà, acadèmic numerari de la RAED i secretari general de seva Fundació. Alfredo Rocafort, acadèmic numerari i president de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, va pronunciar unes paraules de benvinguda i Teresa Freixes, acadèmica numerària i secretària general de la RAED, va actuar com moderadora.
Bascones va repassar a la seva exposició la història i peculiaritats del Camí de Sant Jaume, probablement el patrimoni espanyol més singular i complex. “Aconsello vivament fer-ho de tant en tant, per etapes, per dies, sense pressa, amb reflexió i, especialment, amb fe i esperança en una vida superior. El camí t’accepta o et rebutja. Aquest és el veritable secret del mateix. Procurem que amb el nostre esforç i tenacitat ens accepti i rebem, així, el nostre missatge. Aquest ens guiarà tota la nostra vida futura”, va assenyalar després de detenir-se en les diferents etapes de la seva llarga història.
Buqueras, per la seva banda, va ressenyar els béns reconeguts i protegits per la Unesco a Espanya, tant materials com immaterials, i va destacar la tasca de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya. “Un dels aspectes fonamentals de la nostra associació és donar a conèixer, difondre i protegir els béns declarats. Dins dels nostres objectius està portar a terme una intensa campanya de divulgació, mitjançant la publicació de llibres i la seva projecció, l’organització d’exposicions, la realització de viatges culturals i, sobretot, la creació de postgraus que s’impartiran en prestigioses universitats espanyoles. A més, constituirem, dins de l’associació, la secció d’Amics del Patrimoni Mundial i celebrarem aquest any, per primera vegada, el Dia Mundial del Patrimoni , el proper 2 de novembre, 35è aniversari de les primeres declaracions corresponents a Espanya efectuades per la Unesco”.
Castellà va abordar la qüestió de la construcció d’un imaginari comú de l’espanyolitat després de fer un recorregut per l’Espanya morisca d’Averroes, la jueva, la dels conversos, la dels erasmistes, heretges, afrancesats humanistes, institucionistes, lliurepensadors i exiliats. Es va aturar en dos moments històrics: el de la recepció de l’erasmisme i el de la recepció del krausisme, per assenyalar que curiosament dos pensadors que no havien tingut especial èxit i predicament a Europa van ser rebuts com a possibilitat de construcció d’una espanyolitat oberta i integradora. Va citar amb això a José Antonio Maragall quan deia que “l’erasmisme va poder abraçar-se com a possibilitat de secularització i aperturisme”, a la seva obra sobre el concepte d’Espanya en l’Edat Mitjana publicada per l’Institut d’Estudis Polítics el 1959.
