Jordi Xuclà, doctor en Comunicació, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) dins del marc d’una solemne cerimònia que es va celebrar dimecres passat, 1 de juliol, a Foment del Treball Nacional, seu acadèmica. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Els catalans en els orígens de l’europeisme i la Guerra Freda”, en el qual va abordar la presència catalana en els orígens del moviment europeista, tant a finals del segle XIX i principis del segle XX com, sobretot, a partir de la Segona Guerra Mundial. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i president de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors Santiago Castellà. La sessió va poder seguir-se per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visualitzar-se.
Dr. Jordi Xuclà
Des d’un pla divulgatiu, l’expert va exposar aspectes històrics de rellevància poc coneguts com la participació catalana al Congrés de l’Haia de maig del 1948 presidit pel premier britànic Winston Churchill, que va tenir continuïtat amb la fundació del Moviment Europeu i amb la incorporació de catalans a les xarxes europeistes i anticomunistes de la Guerra Freda. El Congrés per la Llibertat de la Cultura, finançat de forma encoberta pels Estats Units a través de canals vinculats a la CIA, va ser un instrument central per promoure unes elits culturals i polítiques democràtiques, europeistes i anticomunistes. També en aquesta trama destaca la presència de catalans que van entendre a Europa com una via per combatre alhora el franquisme i el comunisme.
El recipiendari va destacar com l’abril del 1967 la revista “Ramparts” va destapar el suport encobert de la CIA a centenars d’organitzacions culturals, sindicals i editorials occidentals. Una operació ambigua de la diplomàcia cultural dels Estats Units que va permetre a intel·lectuals compromesos disputar el terreny ideològic a l’estalinisme i promoure la llibertat intel·lectual davant el totalitarisme. Tot i que a Espanya, el règim de Francisco Franco va trobar un respir estratègic amb la instal·lació de les bases militars dels Estats Units el 1953 i el seu ingrés a Nacions Unides el 1955, Washington va seguir el doble joc de mantenir la relació amb l’exili republicà del 1939 buscava vies per mantenir viva la causa democràtica.
Per a Xuclà, el Congrés per la Llibertat de la Cultura amb seu a París i revistes com ara “Cuadernos” es van convertir una plataforma per a l’antifranquisme cultural i l’europeisme i al seu si figures clau van establir contactes des de finals dels 50. L’expert va considerar com el llegat d’aquest moviment mostra que les idees poden ser infraestructura política, però també suposa una advertència dels riscos de la seva instrumentalització.
Amb més de 20 anys d’experiència a l’àmbit polític i legislatiu, Jordi Xuclà ha estat membre electe del Congrés dels Diputats i de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Així mateix, ha estat membre del Comitè d’Elecció de Dijous del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. Especialista en dret públic, intel·ligència política i construcció de coalicions, actualment assessora en relacions internacionals i assumptes públics. És vicepresident d’Àgora Diplomàtica i president del Consell Assessor de l’Institut d’Afers Globals. A més, exerceix com a professor de relacions internacionals en diverses universitats i participa activament en iniciatives europees i diplomàtiques.
Discurs “Los catalanes en los orígenes del europeísmo y la Guerra Fría”
